NAHUM 2 - Bíblia Evangèlica Catalana

Anunci de la caiguda de Nínive

1El devastador ha pujat

per enfrontar-se contra tu, Nínive;

munta la guàrdia a la ciutadella,

vigila els camins, cenyeix-te els lloms,

aplega el màxim de forces.

2Perquè el Senyor refarà

la prosperitat de Jacob i la d’Israel;

uns saquejadors els havien espoliat

i n’havien destruït les sarments.

3Els escuts dels seus herois són vermells;

els seus valents guerrers vesteixen d’escarlata;

els carros de guerra espurnegen com les torxes;

el dia de la seva concentració

s’agiten les llances.

4Els carros roden esbojarrats pels carrers,

es concentren a les places;

el seu aspecte és com el de torxes enceses,

corren com llampecs.

5Ell reclama els seus capitans;

hi acudeixen ensopegant,

es precipiten a la muralla

i alcen el parapet.

6S’obren les portes dels canals

i el palau s’ensorra.

7La reina es descoberta i se l’em-porten;

les seves esclaves gemeguen com colomes

i es donen cops al pit.

8Nínive sempre ha estat com un es-tany d’aigües,

tanmateix ara les aigües s’escam-pen.

Criden: “Atureu-vos, atureu-vos!”,

però ningú no es gira.

9“Saquegeu la plata, saquegeu l’or,

que els tresors són immensos,

i abundants els objectes preciosos de tota mena!”

10Saqueig, devastació, destrossa,

i el cor defalleix, els genolls fla-quegen;

hi ha esgarrifances en tots els lloms

i pal·lidesa en tots els rostres.

No hi haurà més rapinya

11¿On és el cau dels lleons,

i el lloc on menjaven els lleonets,

on passejava el lleó, la lleona i els cadells

sense que ningú els inquietés?

12El lleó trossejava el que calia per als cadells,

escanyava per a les seves lleones,

omplia la seva cova de botí,

i el seu cau, de rapinya.

13“Aquí em tens, enfrontat a tu

–diu el Senyor Totpoderós–;

convertiré en fum els teus carros,

i l’espasa devorarà els teus lleonets;

acabaré amb la rapinya que hi ha al país,

i no se sentirà més la veu

dels teus ambaixadors!”