2 CRÒNIQUES 12 - Bíblia Evangèlica Catalana

Egipte envaeix Judà

1Quan Roboam ja tenia el regne consolidat i se sentia fort, va abandonar la Llei del Senyor i tot Israel va fer el mateix.

2Perquè s’havien rebel·lat contra el Senyor, l’any cinquè del regnat de Ro-boam, Xixac, rei d’Egipte, va pujar con-tra Jerusalem

3amb mil dos-cents carros de guerra, seixanta mil soldats de cavalleria i una quantitat de gent incalculable que venia amb ell des d’Egipte: libis, suquites i etíops.

4Després d’apoderar-se de les ciutats fortificades de Judà, va arribar fins a Jerusalem.

5Llavors el profeta Xemaià anà a trobar Roboam i els prínceps de Judà, que s’ha-vien reunit a Jerusalem fugint de Xixac, i els digué: “Això diu el Senyor: Vosaltres m’heu abandonat, doncs jo també us abandono a les mans de Xixac.”

6Llavors els prínceps d’Israel i el rei es van humiliar i van confessar: “El Senyor és just!”

7Quan el Senyor veié que s’havien hu-miliat, fou adreçada a Xemaià la paraula del Senyor, que li digué: “Ja que s’han humiliat no els destruiré, sinó que els concediré que se’n puguin escapar uns quants; i no abocaré la meva ira ardent sobre Jerusalem per mitjà de Xixac.

8Però li seran esclaus, a fi que coneguin la diferència que hi ha entre servir-me a mi i servir els reialmes de les nacions.”

9Xixac, rei d’Egipte, va pujar contra Jerusalem i prengué els tresors del tem-ple del Senyor i els del palau reial; ho prengué tot, fins els escuts d’or que Salomó havia fet.

10Més tard, el rei Roboam, per a subs-tituir-los, hagué de fer uns escuts de bronze que va confiar a la custòdia dels caps de la guàrdia reial que vigilava l’entrada del palau del rei.

11I cada vegada que el rei anava al temple del Senyor, la guàrdia reial els portava; i després els tornaven a dur a la sala de la guàrdia.

12Quan ell s’hagué humiliat, la còlera del Senyor es va apartar d’ell i no el va destruir del tot. Judà encara va fruir de coses bones.

Fi del regnat de Roboam

13El rei Roboam es va consolidar a Jerusalem i va seguir regnant. Roboam tenia quaranta-un anys quan va comen-çar a regnar, i regnà disset anys a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia es-collit d’entre totes les tribus d’Israel perquè fos el sojorn del seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita.

14Però va actuar malament, perquè no va disposar el seu cor per a buscar el Senyor.

15Quant als fets de Roboam, des dels primers fins als darrers, ¿no són descrits en la Crònica del profeta Xemaià i en la del vident Jedó, en el registre de les genealogies? I entre Roboam i Jeroboam les guerres van ser contínues.

16Roboam va dormir amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David, i en lloc d’ell va regnar el seu fill Abies.