EL CÀNTIC DELS CÀNTICS 7 - Bíblia Evangèlica Catalana

Esvelta com una palmeraEll

1Que en són, de bonics,

els teus peus amb les sandàlies,

filla de príncep!

Els contorns dels teus malucs són com joiells,

treball de mans d’artista.

2El teu melic és una copa tornejada

on mai no manca el vi mixturat.

El teu ventre és un munt de blat

envoltat de lliris.

3Els teus dos pits són dos cervatells,

una bessonada de gasela.

4El teu coll és una torre de marfil;

els teus ulls, com els estanys d’Heixbon,

prop de la porta de Bat-Rabim.

El teu nas, com la talaia del Líban,

que guaita cara a Damasc.

5El teu cap s’alça com el Carmel,

i la teva cabellera és com la porpra;

un rei hi és pres entre els seus rínxols.

6Que n’ets de bella, que n’ets de dolça,

amor meu delitós!

7Ets esvelta com una palmera,

i els teus pits en són els raïms.

8M’ho he proposat: pujaré a la pal-mera

i agafaré els seus raïms.

Llavors, els teus pits seran per a mi

com raïms de vinya,

i l’aroma del teu alè, com el de les pomes;

9el teu parlar, com el bon vi,

que suaument penetra l’amor meu

i s’esmuny entre els llavis endor-miscats.

Sóc del meu estimatElla

10Jo sóc del meu estimat,

i cap a mi l’atrau el seu anhel.

11Vine, estimat meu, sortim al camp,

passem la nit a les tendes,

12la matinada entre les vinyes;

veurem si els ceps ja han brotat,

si esclaten les gemmes,

si els magraners han florit.

Allí et donaré el meu amor!

13Les mandràgores exhalen la seva fragància,

i a la porta tenim tota mena de fruits exquisits;

fruita fresca i fruita seca

que tinc guardada per a tu,

estimat meu!