2 REIS 6 - Bíblia Evangèlica Catalana

Eliseu fa surar una destral

1La comunitat dels profetes va dir a Eliseu: “El lloc on convivim amb tu es massa estret per a tots nos-altres.

2Si et sembla bé, anirem al Jordà i cadascun prendrà un tronc d’arbre i ens farem allà un lloc per a habitar-hi.” Eli-seu els respongué: “Aneu-hi.”

3Però un d’ells digué: “Digna’t venir amb els teus servidors.” Ell respongué: “Sí que vindré.”

4Els va acompanyar al Jordà i es van posar a tallar els arbres.

5Succeí que a un d’ells, mentre tallava un tronc, el ferro de la destral li va caure a l’aigua, i es va posar a cridar dient: “Ai, senyor meu, que era manllevada!”

6L’home de Déu preguntà: “On t’ha caigut?” Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un pal, el va llançar allà i el ferro va surar.

7Llavors digué: “Agafa’l.” I ell, allar-gant la mà, el va agafar.

Eliseu i els sirians

8El rei de Síria estava en guerra contra Israel. Va celebrar un consell amb els seus servidors i digué: “Plantaré el meu campament a tal i tal lloc.”

9Però l’home de Déu va fer dir al rei d’Israel: “Guarda’t de passar per aquell indret, perquè els sirians vénen per aquell lloc.”

10El rei d’Israel, doncs, va enviar gent on li havia indicat l’home de Déu en prevenir-lo, i així es va resguardar diverses vegades.

11Aquest fet va inquietar profundament el rei de Síria, que va reunir els seus servidors i els digué: “¿És que no em podeu dir qui d’entre els nostres és un espia del rei d’Israel?”

12Un dels seus servidors digué: “Ningú, rei i senyor meu. És que Eliseu, el profeta que viu a Israel, revela al rei d’Israel les paraules que tu pronuncies en la intimitat de la teva cambra.”

13El rei digué: “Aneu i esbrineu on és i faré que el capturin.” I li van dur aquesta notícia: “És a Dotan.”

14Llavors va enviar-hi cavalleria i car-ros, amb un fort contingent de tropa. Van arribar-hi de nit i van encerclar la població.

15Quan el criat de l’home de Déu es va llevar de matinada i va sortir a fora, veié l’exèrcit que assetjava la població amb la cavalleria i els carros. Aleshores el criat li digué: “Ai, senyor meu, què farem?”

16Però ell respongué: “No tinguis por, que són més els qui estan a favor nostre que no pas els qui estan a favor d’ells.”

17Eliseu es va posar en oració i digué: “Senyor, et prego que li obris els ulls perquè hi vegi.” El Senyor va obrir els ulls del criat, i va veure el turó ple de cavalls i carros de foc tot al voltant d’Eliseu.

18I quan els sirians baixaven contra ell, Eliseu va tornar a orar al Senyor: “Et prego que fereixis d’encegament tota aquesta gent.” I els va encegar, tal com havia demanat Eliseu.

19Llavors Eliseu els digué: “No és aquest el camí, ni és aquesta la ciutat. Seguiu-me, i jo us portaré a l’home que busqueu.” I els dugué a Samaria.

20Quan van arribar a Samaria, Eliseu digué: “Senyor, obre els ulls d’aquests perquè hi vegin!” El Senyor els va obrir els ulls, i veieren que es trobaven enmig de Samaria.

21Llavors el rei d’Israel, així que els va veure, digué a Eliseu: “¿Els mato, pare meu, els mato?”

22Però ell respongué: “No els matis! ¿Que acostumes a matar els qui has pres captius amb el teu arc i la teva espasa? Posa davant seu pa i aigua perquè men-gin i beguin, i que se’n tornin al seu senyor.”

23Ell, doncs, els va preparar un bon àpat; van menjar i beure, els va acomiadar i se’n van anar al seu senyor. D’aleshores ençà, les bandes dels sirians no van tornar a entrar en terra d’Israel.

Eliseu i el setge de Samaria

24Més endavant succeí que Benadad, el rei de Síria, va reunir tot el seu exèr-cit, va pujar i va assetjar Samaria.

25I esdevingué una gran fam a Samaria, perquè fou encerclada de tal manera que un cap d’ase es venia per vuitanta sicles de plata, i dos petricons de me-nudalls de colometa, per cinc.

26Quan el rei d’Israel anava caminant per dalt de la muralla, una dona, cridant, li digué: “Ajuda’m, rei i senyor meu!”

27I ell respongué: “Si no t’ajuda el Senyor, d’on vols que tregui l’ajut jo? De l’era o del cup?”

28I el rei afegí: “Què et passa?” Ella va contestar: “Aquesta dona em va dir: ‘Porta el teu fill, que ens el menjarem avui; i demà ens menjarem el meu.’

29Vam coure, doncs, el meu fill i ens el vam menjar. Quan l’endemà jo li vaig dir: ‘Porta el teu fill, que ens el menja-rem’, ella el va amagar.”

30En sentir el rei les paraules d’aquella dona, s’esquinçà els vestits, i, com que caminava per dalt de la muralla, el poble veié que a sota el vestit duia el sac de cilici sobre la pell.

31Llavors digué: “Que Déu em castigui severament si el cap d’Eliseu, fill de Xafat, en acabar el dia, li queda damunt seu.”

32Eliseu estava assegut a casa seva, i amb ell seien els ancians, quan el rei li va enviar un missatger. Però abans que el missatger arribés on ell era, Eliseu digué als ancians: “¿No us heu assabentat que aquest fill d’assassí ha donat ordre de tallar-me el cap? Mireu, quan arribi el missatger, tanqueu la porta i reteniu-lo al portal. ¿No ressonen els peus del seu amo darrere d’ell?”

33Encara estava parlant quan el rei va arribar davant d’ell i li digué: “Mira, aquest flagell ve de part del Senyor, què més puc esperar-ne, d’ell?”