1Alço a Déu la meva veu i cla-mo,
m’adreço a Déu i ell m’escoltarà.
2En moments de tribulació busco el Senyor,
a la nit no descansa la meva mà estesa,
la meva ànima no vol ser consolada.
3Evoco Déu i m’estremeixo,
medito i el meu esperit es desani-ma. (Pausa)
4No em deixes aclucar els ulls,
estic consternat i no puc parlar;
5repasso els temps d’antany, els anys llunyans,
6recordo les meves cançons nocturnes,
medito, i em pregunto interiorment:
7¿És que el Senyor ens rebutjarà perpètuament
i ja no ens serà mai més favorable?
8¿S’ha esgotat totalment la seva clemència,
ha caducat la promesa per a tots els temps?
9¿És que s’ha oblidat Déu de com-padir-se,
o ha tancat d’indignació la seva misericòrdia? (Pausa)
10Jo dic: “Això és el que em dol:
que la dreta de l’Altíssim hagi can-viat.”
11Rememoraré les gestes del Senyor;
sí, vull recordar els teus prodigis antics
12i reflexionar sobre tots els teus fets,
i ponderaré les teves gestes.
13Oh Déu, la teva conducta és santa!
¿Quin déu és gran com el nostre Déu?
14Tu ets el Déu que fa prodigis,
has fet palès a les nacions el teu poder;
15amb el teu braç vas rescatar el teu poble,
els fills de Jacob i de Josep. (Pausa)
16Les aigües et veieren, oh Déu;
i en veure’t, les aigües s’arremo-linaren,
fins i tot els abismes es commo-gueren.
17Els núvols van abocar ruixats,
retrunyia el cel
mentre llampegaven les teves sagetes.
18Bramava el teu tro en la tempesta,
els llamps il·luminaven el món,
la terra s’estremia i trontollava.
19Pel mar passava el teu camí,
i la teva via pel mig de l’aigua immensa;
i les teves petjades no deixaren rastre.
20Vas guiar el teu poble com un ramat,
de la mà de Moisès i d’Aaron.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
