DEUTERONOMI 29 - Bíblia Evangèlica Catalana

El pacte del Senyor amb Israel a Moab

1Aquestes són les paraules del pacte que el Senyor va ordenar a Moisès de concloure amb els fills d’Is-rael, a la terra de Moab, a més del pacte que havia fet amb ells a l’Horeb.

2Moisès va convocar tot Israel i els digué: “Vosaltres heu pogut veure tot el que el Senyor va fer davant els vostres ulls a la terra d’Egipte, al faraó, a tots els seus servidors, i a tot el país,

3les grans proves que van veure els vos-tres ulls, aquells grans senyals i prodigis,

4però, fins al dia d’avui, el Senyor no us ha donat encara un cor capaç d’en-tendre, uns ulls que puguin veure ni una oïda que hi senti.

5Jo us he conduït pel desert durant quaranta anys, i els vostres vestits no s’han envellit damunt vostre, ni s’ha gastat el calçat que dúieu als peus.

6No heu tingut pa per a menjar ni vi o beguda fermentada per a beure, a fi que aprenguéssiu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

7I quan vam arribar en aquest lloc, van sortir al nostre encontre Sehon, el rei d’Heixbon, i Og, el rei de Basan, per combatre’ns, i els vam derrotar.

8Vam conquerir el seu país i el vam donar en herència als rubenites, als ga-dites i a la mitja tribu de Manassès.

9Guardeu, doncs, les paraules d’aquest pacte i poseu-les en pràctica, a fi que pugueu reeixir en tot el que emprengueu.

Confirmació com a poble de Déu

10Tots vosaltres esteu avui davant el Senyor, el vostre Déu: els dirigents de les vostres tribus, els ancians, els vos-tres magistrats, tots els homes d’Israel,

11els vostres joves, les vostres dones i, fins i tot, els forasters que conviuen dins el teu campament, des dels llenyataires fins als qui porten l’aigua,

12a fi que entris en el pacte del Senyor, el teu Déu, i en el jurament que el Senyor, el teu Déu, conclou avui amb tu,

13per confirmar-te avui com a poble seu i perquè ell sigui el teu Déu, com t’ha promès i com va jurar als teus pa-res, a Abraham, a Isaac i a Jacob.

14I no és solament amb vosaltres que faig aquest pacte i aquest jurament,

15sinó amb tots els qui avui es troben aquí amb nosaltres davant el Senyor, el vostre Déu, i amb aquells qui no són avui aquí amb nosaltres.

16Perquè vosaltres ja sabeu com vam viure a la terra d’Egipte, i com hem passat pel mig de les nacions que hem travessat,

17i heu pogut veure les seves abominacions, els seus ídols de fusta, de pedra, de plata i d’or.

18Que no hi hagi entre vosaltres cap home o dona, cap família o tribu, que aparti avui el seu cor del Senyor, el seu Déu, per anar a servir els déus d’aquestes nacions; que no hi hagi entre vosaltres cap soca que tregui metzina i amargor,

19i s’esdevingui, en sentir les paraules d’aquesta imprecació, que ell mateix es beneeixi interiorment dient: ‘Tot m’anirà bé, encara que em deixi guiar per la inclinació del meu cor; al cap i a la fi, l’abundor d’aigua suprimeix la sequera.’

20El Senyor no voldrà pas perdonar-lo, sinó que llavors s’inflamarà la còlera del Senyor i el seu zel contra aquell home, i totes les malediccions escrites en aquest llibre s’abocaran damunt d’ell, i el Senyor esborrarà el seu nom de sota la capa del cel.

21El Senyor el traurà d’entre les tribus d’Israel per a malaurança, d’acord amb totes les malediccions del pacte escrit en aquest llibre de la llei.

Exclamacions de la gent del futur

22Les generacions futures, la vostra descendència que vindrà després de vosaltres, i els forasters que vinguin de terres llunyanes, quan vegin les plagues d’aquella terra i les malalties amb què el Senyor l’haurà afligit, exclamaran:

23Tot és sofre, sal i terra cremada on no es pot sembrar i on no es produeix res, on no creix ni un bri d’herba; una ruïna com Sodoma i Gomorra, Admà i Seboïm, destruïdes pel Senyor en la seva còlera i furient indignació.

24Tots els pobles preguntaran: Per què el Senyor ha tractat així aquesta terra? Per què aquesta explosió d’ira tan gran?

25I respondran: Perquè van deixar el pacte que el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, havia fet amb ells quan els va fer sortir de la terra d’Egipte,

26i van anar a servir altres déus i s’han prosternat davant d’ells, uns déus que no coneixien i que mai no els van donar res.

27Per això, la indignació del Senyor es va encendre contra aquella terra i ha abocat damunt seu totes les malediccions escrites en aquest llibre.

28Amb ira i fúria, amb gran indignació, el Senyor els ha desarrelats de la pròpia terra, i els ha llançats en un altre país, on avui són.

29Les coses secretes pertanyen al Senyor, el nostre Déu, però les revelades són per a nosaltres i per als nostres fills per sempre, a fi que posem en pràctica totes les paraules d’aquesta llei.