ESDRES 10 - Bíblia Evangèlica Catalana

Expulsió de les dones estrangeres

1Mentre Esdres pregava i feia aquesta confessió, plorant i prosternant-se davant el temple de Déu, es va aplegar al seu voltant una gran gentada d’homes, dones i nens d’Israel, i la gent plorava amargament.

2Llavors Xecanià, fill de Jehiel, dels descendents d’Elam, prengué la paraula i digué a Esdres: “Hem estat infidels amb el nostre Déu casant-nos amb dones estrangeres d’entre els pobles d’aquestes terres. Però, tot i així, encara hi ha una esperança per a Israel.

3Fem ara, amb el nostre Déu, el pacte de repudiar totes les dones estrangeres i els seus fills, seguint el consell del meu senyor i dels qui senten reverència pels preceptes del nostre Déu; i que es faci segons la llei.

4Aixeca’t, perquè aquest afer és com-petència teva, i nosaltres et farem costat. Sigues fort, i endavant!”

5Llavors Esdres es va aixecar i va fer jurar als sacerdots principals, als levites i a tot Israel, que actuarien d’acord amb aquella proposta. I tots ho van jurar.

6Esdres va marxar de davant del temple de Déu i va anar a l’estatge de Jehoha-nan, fill d’Eliaixib, i mentre fou allí no va prendre aliment ni va beure aigua, perquè feia dol per la infidelitat dels repatriats.

7Van fer proclamar per tot Judà i a Jerusalem que tots els repatriats es reu-nissin a Jerusalem,

8i que a aquell qui no hi acudís en el termini de tres dies, segons l’acord dels dirigents i dels ancians, li serien consa-grats a l’extermini tots els béns i ell mateix seria exclòs de la congregació dels repatriats.

9Tots els homes de Judà i de Benjamí es van reunir a Jerusalem en el terme dels tres dies. Era el dia vint del mes novè quan tot el poble va prendre lloc a la plaça del temple de Déu, tremolant a causa de l’afer i, en part també, perquè plovia molt.

10Llavors el sacerdot Esdres es va po-sar dret i els digué: “Vosaltres heu pecat en casar-vos amb dones estrangeres, agreujant així el pecat d’Israel.

11Ara, doncs, reconegueu el Senyor, el Déu dels vostres avantpassats i compliu la seva voluntat: aparteu-vos dels pobles del país i de les dones estrangeres.”

12Aleshores tota l’assemblea va con-testar cridant: “D’acord; estem obligats a complir el que dius.

13Però el poble és nombrós i és època de pluges, i no podem quedar-nos a la intempèrie, ja que no és afer d’un sol dia, ni de dos; perquè som molts els implicats en aquesta falta.

14Seria millor que es quedessin aquí els nostres caps en representació de tota la congregació, i que tots els qui hi hagi a les nostres ciutats que siguin casats amb dones estrangeres vinguin en dates determinades, acompanyats dels an-cians de cada ciutat i dels seus jutges, fins que el furor de la còlera del nostre Déu per causa d’aquest afer s’hagi retirat de nosaltres.”

15Només Jonatan, fill d’Assahel, i Jah-zeià, fill de Ticvà, es van oposar a la proposta, amb el suport de Meixul·lam i el levita Xabetai,

16mentre que la resta dels repatriats hi va estar d’acord. Llavors van ser desig-nats nominalment Esdres i alguns homes d’entre els caps de família, segons les cases patriarcals, i van començar les sessions per a examinar cada cas el dia primer del mes desè.

17I van acabar el recompte de tots els homes que s’havien casat amb dones estrangeres el dia primer del mes pri-mer.

Llista dels transgressors

18D’entre l’estament sacerdotal, van trobar que els qui s’havien casat amb dones estrangeres eren: de la descen-dència de Jeixua, fill de Jossadac, i dels seus germans: Maasseià, Elièzer, Jarib, i Guedalià.

19Aquests van prometre de repudiar les seves dones, i van oferir com a ofrena pel seu pecat un xai dels seus ramats en sacrifici de reparació.

20De la descendència d’Immer: Hananí i Zebadià.

21De la descendència d’Harim: Maa-seià, Elià, Xemaià, Jehiel i Uzià.

22De la descendència de Paixhur: Elioenai, Maassià, Ixmael, Netanel, Jo-zabad i Elazar.

23D’entre l’estament dels levites: Josabad, Ximí, Quelaià (anomenat Quelità), Petahià, Jehudà i Elièzer.

24D’entre els cantors: Eliaixib. D’entre els porters: Xal·lum, Tèlem i Urí.

25D’entre el poble d’Israel, de la des-cendència de Paroix: Ramià, Izià, Malquià, Miamín, Elazar, Malquià i Benaià;

26de la descendència d’Elam: Matanià, Zacarià, Jehiel, Abdí, Jeremot i Elià;

27de la descendència de Zatú: Elioenai, Eliaxib, Matanià, Jeremot, Zabad i Azizà;

28de la nissaga de Bebai: Jehohanan, Hananià, Zabai i Atlai;

29de la descendència de Baní: Mei-xul·lam, Mal·luc, Adaià, Jaixub, Xeal i Ramot;

30de la descendència de Pahat-Moab: Adnà, Quelal, Benaià, Maasseià, Mata-nià, Bessalel, Binnui i Menaixè;

31de la descendència d’Harim: Elièzer, Ixià, Malquià, Xemaià, Ximon,

32Beniamín, Mal·luc, i Xemarià;

33de la descendència d’Haixum: Mate-nai, Matatà, Zabad, Elifèlet, Jeremai, Menaixè, i Ximí;

34de la descendència de Baní: Maadai, Amram, Uel,

35Benaià, Bedeià, Queluhu,

36Vanià, Meremot, Eliaixib,

37Matanià, Matenai, Jaassai,

38Baní, Binnui, Ximí,

39Xelemià, Natan, Adaià,

40Macnadebai, Xaixai, Xarai,

41Azarel, Xelemià, Xemarià,

42Xal·lum, Amarià i Jossef.

43De la descendència de Nebó: Jeiel, Matitià, Zabad, Zebinà, Jadai, Joel i Benaià.

44Tots aquests s’havien casat amb do-nes estrangeres, i algunes d’elles havien tingut fills.