1 CRÒNIQUES 25 - Bíblia Evangèlica Catalana

Els músics i cantors

1Després, David i els oficials del culte van seleccionar els fills d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, que profetitzaven acompanyats d’arpes, cítares i címbals. Aquesta és la llista dels qui estaven dedicats a aquesta tas-ca, segons el seu servei:

2De la família d’Assaf: Zacur, Jossef, Netanià i Assarela, fills d’Assaf, sota la seva direcció, que profetitzava a les ordres del rei.

3De Jedutun, els seus fills: Guedaliahu, Serí, Jeixaiahu, Haixabià, Matitiahu i Ximí, sis, sota la direcció del seu pare Jedutun, que profetitzava al so de l’arpa donant gràcies i lloant el Senyor.

4D’Eman, els seus fills: Buquiahu, Mataniahu, Uziel, Xubael, Jeremot, Hananià, Hananí, Eliata, Guidalti, Romamti-Èzer, Joixbecaixa, Mal·lotí, Otir i Mahaziot.

5Tots eren fills d’Eman, vident del rei en les coses de Déu, per exalçar el seu poder. Déu va concedir a Eman catorze fills i tres filles.

6Tots aquests estaven sota la direcció del seu pare per al cant en el temple del Senyor, amb címbals, salteris i arpes. Per al ministeri del temple de Déu, seguint les indicacions del rei, hi havia: Assaf, Jedutun i Eman.

7El seu nombre, comptant els seus companys instruïts en el cant del Senyor, tots ells experts, era de dos-cents vuitanta-vuit.

8Es van repartir per sorteig els torns del servei, incloent-hi tant el superior com l’inferior, igual el mestre que el dei-xeble.

9El primer lloc, per sort, va correspon-dre a Jossef, que era d’Assaf; el segon, a Guedaliahu, que amb els seus fills i germans eren dotze;

10el tercer, a Zacur, que amb els seus fills i germans eren dotze;

11el quart, a Serí, que amb els seus fills i germans eren dotze;

12el cinquè, a Netanià, que amb els seus fills i germans eren dotze;

13el sisè, a Buquiahu, que amb els seus fills i germans eren dotze;

14el setè, a Jessarela, que amb els seus fills i germans eren dotze;

15el vuitè, a Jeixaiahu, que amb els seus fills i germans eren dotze;

16el novè, a Mataniahu, que amb els seus fills i germans eren dotze;

17el desè, a Ximí, que amb els seus fills i germans eren dotze;

18l’onzè, a Azarel, que amb els seus fills i germans eren dotze;

19el dotzè, a Haixabià, que amb els seus fills i germans eren dotze;

20el tretzè, a Xubael, que amb els seus fills i germans eren dotze;

21el catorzè, a Matitiahu, que amb els seus fills i germans eren dotze;

22el quinzè, a Jeremot, que amb els seus fills i germans eren dotze;

23el setzè, a Hananià, que amb els seus fills i germans eren dotze;

24el dissetè, a Joixbecaixa, que amb els seus fills i germans eren dotze;

25el divuitè, a Hananí, que amb els seus fills i germans eren dotze;

26el dinovè, a Mal·lotí, que amb els seus fills i germans eren dotze;

27el vintè, a Eliata, que amb els seus fills i germans eren dotze;

28el vint-i-unè, a Otir, que amb els seus fills i germans eren dotze;

29el vint-i-dosè, a Guidalti, que amb els seus fills i germans eren dotze;

30el vint-i-tresè, a Mahaziot, que amb els seus fills i germans eren dotze;

31el vint-i-quatrè, a Romamti-Èzer, que amb els seus fills i germans eren dotze.