JEREMIES 22 - Bíblia Evangèlica Catalana

Contra el rei de Judà

1Així em digué el Senyor: “Bai-xa al palau del rei de Judà i pronuncia allà aquest oracle.

2Digues: Escolta la paraula del Senyor, rei de Judà que ocupes el setial de David, tu i els teus servidors i el teu poble, els qui entreu per aquestes portes.

3El Senyor diu això: Practiqueu el dret i la justícia, allibereu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni violenteu l’estranger, l’orfe o la viuda. No vesseu sang innocent en aquest lloc.

4Perquè si en veritat compliu això, els reis que ocupen el setial de David en-traran per les portes d’aquest palau muntats en carros i cavalls i acompanyats dels seus servidors i del seu poble.

5Però si no escolteu les meves paraules, juro per mi mateix –diu el Senyor– que aquest palau quedarà convertit en una ruïna.

6Perquè, referent a la casa reial de Judà, el Senyor diu això: Tu ets per a mi un Galaad, un cim del Líban, però et con-vertiré en un desert, en ciutats desha-bitades.

7Designaré contra tu uns destructors, cadascun amb les seves eines, que talla-ran els cedres escollits i els tiraran al foc.

8Gent de moltes nacions passarà vora aquesta ciutat i es preguntaran entre ells: Per què el Senyor ha tractat d’a-questa manera una ciutat tan important?

9I els respondran: Perquè van abandonar el pacte del Senyor, el seu Déu, i van adorar altres déus i els van servir.”

Sobre el rei Xal·lum

10No ploreu el qui ja és mort, ni us planyeu per ell; ploreu amargament pel qui se’n va, que no tornarà mai més a veure la terra on va néixer.

11Perquè això diu el Senyor a Xal·lum, rei de Judà, que va succeir el seu pare Josies i que va marxar d’aquest lloc: “No tornarà mai més aquí,

12sinó que morirà on l’han portat cap-tiu i no veurà mai més aquesta terra.”

Sobre el rei Joiaquim

13Ai del qui edifica la seva casa sense justícia i les seves terrasses sense equi-tat; que obliga a treballar els altres de franc i no els paga el seu esforç.

14Ell diu: “Em construiré una casa gran amb espaioses terrasses.” I n’eixampla les finestres, l’empostissa amb cedre i la pinta de vermelló.

15¿Ets penses que ets rei perquè pots presumir de fusta de cedre? ¿És que el teu pare no menjava i bevia? Tot i així, practicava el dret i la justícia, i les coses li anaven bé.

16Ell defensava el dret del pobre i del miseriós, i tot anava bé. ¿No és això tenir coneixement de mi? –diu el Senyor.

17Però tu només tens ulls i cor per als guanys injustos, per a vessar sang innocent i per a practicar l’opressió i la tirania.

18Per tant, el Senyor ha dit això referent a Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà: “Per ell no es faran lamentacions: ‘Ai, germà! Ai, germana!’ Per ell no es faran complantes: ‘Ai, Senyor! Ai, majestat!’

19Tindrà l’enterrament que tenen els ases: serà arrossegat i llençat fora de les portes de Jerusalem.”

La ciutat avergonyida

20Puja dalt del Líban i crida, que la teva veu ressoni a Basan, crida des d’Abarim; perquè tots els teus amants han estat esclafats!

21Et vaig parlar quan tenien benestar, però tu vas dir: “No en vull saber res!” Aquest va ser el teu camí des de la teva jovenesa: no has volgut fer-me cas.

22Tots els teus pastors seran pasturats pel vent, i els teus amants aniran al cap-tiveri; llavors seràs avergonyida i humi-liada per tota la teva maldat.

23Tu que habites en el Líban, que fas el niu entre els cedres, com gemegaràs quan et vinguin els dolors, quan et re-torcis com una partera!

Sobre el rei Jeconies, també anomenat Conia

24Per la meva vida –diu el Senyor–, ni que tu, Conia, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà t’arrencaria!

25Et lliuraré a les mans dels qui bus-quen la teva vida, a mans d’aquells qui més por et fan, a mans de Nabucodo-nosor, rei de Babilònia, i a mans dels caldeus.

26Us llançaré, a tu i a la mare que et va infantar, a una altra terra que no és on vau néixer; i allà morireu.

27Però a la terra on desitjaran amb tota l’ànima de tornar, no hi tornaran.

28¿És, doncs, una gerra rebutjada, tren-cada, aquest Conia? ¿És un objecte que no vol ningú? Per què, doncs, han estat llençats ell i la seva família, tirats a una terra que no coneixien?

29Terra, terra, terra, escolta la paraula del Senyor!

30Això diu el Senyor: “Enregistreu aquest home com un sense successor, com un home que no ha de prosperar en la seva vida, perquè cap dels seus des-cendents no aconseguirà ocupar el setial de David i tornar a governar a Judà!”