JOSUÈ 7 - Bíblia Evangèlica Catalana

Violació de l’anatema o llei de l’extermini

1Però, referent a l’anatema, els fills d’Israel van cometre una preva-ricació, perquè Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà, es va quedar coses de l’anatema, i la ira del Senyor es va encendre contra els fills d’Israel.

Fracassa l’atac a Ai per causa del sacrilegi

2Josuè havia enviat uns homes des de Jericó a Ai, situada prop de Betaven, a l’orient de Betel, dient-los: “Pugeu i ex-ploreu el país.” Els homes hi van pujar i van inspeccionar el país.

3En tornar digueren a Josuè: “No cal que pugi tota la gent; que hi pugin uns dos o tres mil homes i que ataquin Ai. No cal que fatiguis tot el poble per anar allà, perquè són pocs.”

4Van pujar-hi uns tres mil homes d’en-tre el poble, però van fugir davant dels homes d’Ai.

5Els d’Ai van matar trenta-sis homes, els van perseguir des de davant de la porta fins a Xebarim i els van batre a la baixada. Amb això el poble es desco-ratjà i quedà abatut.

6Llavors Josuè s’esquinçà les vestidures i es prosternà davant l’Arca del Senyor fins al vespre, ell i els ancians d’Is-rael. I es tiraven pols damunt del cap.

7I Josuè exclamà: “Ai, Senyor, Déu meu! Per què has fet que aquest poble travessés el Jordà? Per lliurar-nos a mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo haguéssim decidit quedar-nos a l’altra banda del Jordà!

8Oh Senyor, què diré després que Israel ha fugit davant dels seus enemics?

9Perquè ho sabran els cananeus i tots els habitants del país, s’aplegaran contra nosaltres i esborraran del país el nostre nom. Llavors, què faràs tu pel teu gran nom?”

10Però el Senyor respongué a Josuè: “Aixeca’t! Per què t’estàs així, prostrat de cara a terra?

11Israel ha pecat: han violat el pacte que els havia prescrit i s’han apropiat coses destinades a l’extermini, han ro-bat i ho han amagat posant-ho entre el seu bagatge.

12Per això els fills d’Israel no podran fer front als seus enemics, seguiran gi-rant-se d’esquena davant d’ells, perquè s’han convertit en anatema. No tornaré a estar amb vosaltres si no ho traieu d’enmig vostre.

13Alça’t i digues al poble: “Santifiqueu-vos per demà; perquè el Senyor, el Déu d’Israel, ha dit això: Dintre teu, Israel, hi ha anatema. No podràs fer front als teus enemics fins que no ho aparteu d’enmig vostre.

14Demà al matí veniu aplegats per tribus, i la tribu que el Senyor designi es presentarà per famílies, i la família que el Senyor designi es presentarà per ca-ses i la casa que el Senyor designi es presentarà per individus.

15I serà que, aquell que hagi estat trobat en possessió de l’anatema, serà cremat a la foguera, junt amb tot el que tingui, perquè ha violat el pacte del Senyor i ha comès una infàmia contra Israel.”

Descobriment i càstig del culpable

16Josuè es va llevar de bon matí i va fer congregar Israel segons les seves tribus, i fou escollida la tribu de Judà.

17Va fer apropar les famílies de Judà, i fou designada la família de Zèrah. Va fer apropar la família de Zèrah pels seus individus i fou assenyalat Zabdí.

18Va fer apropar la seva casa per individus i fou assenyalat Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà.

19Llavors Josuè digué a Acan: “Fill meu, glorifica el Senyor, Déu d’Israel, i dóna-li lloança. Et prego que m’expli-quis què has fet, no m’ho amaguis.”

20I Acan respongué a Josuè i li digué: “És veritat que he pecat contra el Senyor, Déu d’Israel. Això és el que he fet:

21Vaig veure entre el botí un mantell de Xinar molt bo, dos-cents sicles de plata i una barra d’or que pesava cinquanta sicles. Em van fer goig i els vaig agafar. Estan amagats sota terra dins la meva tenda amb el diner a sota de tot.”

22Tot seguit Josuè va enviar un missat-ger a la tenda d’Acan i van trobar-ho amagat a la tenda, amb el diner a sota.

23Ho van agafar de dins la tenda, ho van ensenyar a Josuè i a tots els fills d’Israel i ho estengueren davant el Senyor.

24Llavors Josuè, i tot Israel amb ell, prengueren Acan, fill de Zèrah, amb la plata, el mantell i l’or, els seus fills i les seves filles, els seus bous, els seus ases i les seves ovelles, la tenda i tot el que posseïa, i els van fer pujar a la vall d’Acor.

25Josuè li digué: “Per què ens has por-tat la desgràcia? Que el Senyor et dugui la desgràcia el dia d’avui!” I tot Israel el va apedregar, i després els van cremar a la foguera.

26Al damunt hi van alçar una pila de pedres, que encara hi són avui. Amb això s’apaivagà el furor del Senyor. Per aquest fet aquell lloc s’anomena la vall d’Acor, fins al dia d’avui.