1Van portar l’arca de Déu i la van instal·lar al seu lloc, enmig del tabernacle que David havia preparat. Després van oferir holocaustos i sacri-ficis pacífics davant Déu.
2En acabar David d’oferir els holocaustos i els sacrificis pacífics, va beneir el poble en nom del Senyor.
3Tot seguit va repartir entre tota la gent d’Israel, tant als homes com a les dones, a cada un una coca de pa, un tall de carn i una coca de panses.
Organització del culte4David va designar alguns dels levites per a fer el servei davant l’arca del Senyor, per celebrar, glorificar i lloar el Senyor, Déu d’Israel.
5Assaf, el principal; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Ma-titià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, amb arpes i cítares. Assaf tocava els címbals,
6mentre que Benaiahu i Jahaziel toca-ven tothora les trompetes davant l’arca de l’aliança del Senyor.
7Aquell dia, David va començar a do-nar lloança al Senyor per mitjà d’Assaf i els seus germans:
Salm d’acció de gràcies8Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom,
divulgueu les seves gestes entre els pobles,
9canteu-li, entoneu-li salms,
pondereu tots els seus fets prodigio-sos!
10Glorieu-vos en el seu sant nom;
exulti el cor dels qui cerquen el Senyor!
11Acudiu al Senyor i a la seva po-tència,
desitgeu sempre la seva presència.
12Recordeu les meravelles que ha fet,
els seus prodigis i les sentències de la seva boca,
13oh, llinatge d’Israel, el seu servent;
oh, fill de Jacob, els seus escollits!
14Ell és el Senyor, el nostre Déu;
els seus designis són per tota la terra.
15Tingueu sempre present el seu pacte,
la paraula compromesa per a mil generacions;
16el pacte que contragué amb Abraham
i el seu jurament a Isaac,
17que deixà establert com a estatut per a Jacob,
aliança sempiterna per a Israel,
18i digué: “Jo et donaré la terra de Canaan,
el patrimoni que et pertoca.”
19Malgrat que éreu en petit nombre,
ben poquets i forasters al país,
20i anàveu errants d’un país a un altre,
d’un reialme a un poble distint,
21no permeté que ningú els maltrac-tés,
ans reprengué els reis per amor a ells:
22“No toqueu pas els meus ungits,
ni maltracteu els meus profetes.”
23Canteu al Senyor arreu de la terra,
proclameu dia rere dia la seva sal-vació;
24proclameu entre les nacions la seva glòria,
i a tots els pobles els seus prodigis,
25ja que el Senyor és gran i molt digne de lloança.
Ell és més temible que tots els déus,
26perquè tots els déus dels pobles són ficció;
el Senyor, en canvi, ha fet el cel.
27Majestat i honor a la seva presència,
poder i esplendor en el seu santuari.
28Ofreneu al Senyor, famílies dels pobles,
ofreneu al Senyor glòria i honor.
29Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom,
porteu presents i entreu a la seva presència.
Adoreu el Senyor davant la santa presència.
30Que tremoli davant d’ell tota la terra!
Manté ferm tot el món, no serà somogut!
31Que s’alegri el cel i exulti la terra;
digueu a totes les nacions: “El Senyor regna!”
32Brami el mar i tot el que s’hi mou,
festegi la prada i tot el que hi ha!
33Llavors cantaran de goig tots els arbres del bosc,
davant el Senyor que ve,
que ve a regir la terra.
34Lloeu el Senyor, perquè és bonda-dós,
perquè és etern el seu amor!
35Digueu: “Salva’ns, oh Déu de la nostra salvació,
recull-nos i allibera’ns d’entre les nacions,
per tal que donem gràcies al teu sant nom
i puguem gloriar-nos en la teva lloança.
36Beneït sigui el Senyor, el Déu d’Is-rael,
des de sempre i per sempre!”
I tot el poble respongué: “Amén! Lloeu el Senyor!”
Els levites encarregats de l’arca37Després David va deixar davant l’ar-ca de l’aliança del Senyor Assaf i els seus germans, per tal de servir perma-nentment davant l’arca dia rere dia;
38i també Obed-Edom, amb els del seu grup, en nombre de seixanta-vuit. Obed-Edom, fill de Jedutun, i Hossà, com a porters;
39i Sadoc, el sacerdot, amb els seus germans de sacerdoci, davant el tabernacle del Senyor, en el lloc alt que hi havia a Gabaon,
40perquè oferissin al Senyor holocaustos damunt l’altar contínuament, al matí i al vespre, i complissin tot el que hi ha escrit en la Llei del Senyor, que havia imposat a Israel.
41Amb ells hi havia Eman, Jedutun i els altres escollits, que havien estat de-signats nominalment a fi que lloessin el Senyor: “Perquè és etern el seu amor.”
42Eman i Jedutun tocaven trompetes, címbals i altres instruments per als càn-tics de Déu. I els fills de Jedutun eren els porters.
43Després tota la gent es va retirar, cadascú a casa seva, i David també es va retirar per beneir la seva família.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
