MIQUEES 4 - Bíblia Evangèlica Catalana

Regnat de pau del Senyor

1Als darrers temps s’esdevindrà que la muntanya del temple del Senyor serà establerta com a cap de les muntanyes, serà exalçada per damunt dels turons, i totes les nacions hi afluiran.

2S’hi encaminarà una multitud de pobles i diran: “Veniu, pugem a la mun-tanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ell ens instruirà en els seus camins i nosaltres caminarem per les seves senderes”, ja que de Sió sortirà la llei, i de Jerusalem, la paraula del Senyor.

3Ell jutjarà entre una munió de pobles, farà d’àrbitre entre nacions poderoses, fins les més llunyanes. Convertiran les seves espases en relles i les seves llances en falçons. Cap nació no alçarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran més per a la guerra.

4Cadascú seurà sota la seva parra, o sota la seva figuera, i ningú no els farà por, perquè el Senyor Totpoderós així ho ha dit.

5Tots els pobles caminen cada u en el nom del seu déu, però nosaltres cami-narem en el nom del Senyor, el nostre Déu, per sempre més.

El Senyor salvarà el seu poble

6Aquell dia, diu el Senyor, reuniré l’o-vella que coixeja i recolliré l’extraviada i aquella que vaig afligir;

7i posaré la coixa com a romanent i l’extraviada com a nació forta; i el Senyor regnarà sobre elles des de la mun-tanya de Sió, des d’ara i per sempre més.

8I tu, Torre del Ramat, fortalesa de la filla de Sió, recobraràs el teu antic do-mini, el regnat de la filla de Jerusalem.

9I ara, per què et planys tant? ¿És que no tens un rei, o ha mort el teu conseller, perquè t’aclapari un dolor com de par-tera?

10Plany-te i gemega, filla de Sió, com la dona que va de part, perquè ara sor-tiràs de la ciutat i viuràs a camp obert, i aniràs fins a Babilònia. Allà seràs alli-berada, allà el Senyor et redimirà del poder dels teus enemics.

11Ara s’han aplegat contra tu moltes nacions que diuen: “Que sigui profana-da, i que en Sió s’esplaïn els nostres ulls.”

12Però no han conegut els pensaments del Senyor, ni han entès els seus propò-sits: perquè ell els aplega com garbes a l’era.

13Alça’t i trilla, filla de Sió, perquè et donaré corns de ferro i unglots de bron-ze i destrossaràs una munió de pobles, i consagraràs al Senyor el botí, i les seves riqueses al sobirà de tota la terra.