JEREMIES 32 - Bíblia Evangèlica Catalana

Jeremies compra un terreny

1Missatge que fou dirigit a Jere-mies de part del Senyor, l’any desè de Sedecies, rei de Judà, correspo-nent a l’any divuitè de Nabucodonosor.

2En aquells temps, l’exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el pro-feta Jeremies estava reclòs en l’atri de la guàrdia que hi havia a les dependèn-cies reials de Judà.

3Sedecies, rei de Judà, l’havia fet em-presonar i li deia: “Per què has profe-titzat dient: Això diu el Senyor: Mireu, jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia perquè se n’apoderi,

4i Sedecies, el rei de Judà, no escaparà de les mans dels caldeus, sinó que ine-vitablement serà lliurat al rei de Babilònia, que li parlarà cara a cara i fixarà la seva mirada en els seus ulls,

5i deportarà Sedecies a Babilònia i l’hi retindrà fins que jo no hi intervingui –diu el Senyor–, i encara que combateu els caldeus no reeixireu.”

6Jeremies va contestar: “He rebut un missatge del Senyor que diu:

7Hanamel, fill del teu oncle Xal·lum, ve cap a tu per dir-te: Compra’m l’he-retat que tinc a Anatot, perquè tu tens l’opció legal del rescat per a adquirir-la.

8Tal com havia dit el Senyor, el meu cosí Hanamel vingué a veure’m al re-cinte de guàrdia, i em digué: Compra’m ara l’heretat que tinc a Anatot, en terri-tori de Benjamí , perquè tu tens el dret hereditari i el dret de rescat per a adquirir-la per a tu. Llavors vaig comprendre que allò era un designi del Senyor.

9Vaig comprar al meu cosí Hanamel l’heretat que tenia a Anatot i li vaig pesar el diner: disset sicles de plata.

10Vaig redactar el contracte, el vaig segellar en presència de testimonis i vaig pesar la plata amb les balances.

11Després vaig agafar l’escriptura de compra, la segellada segons el dret i el costum, i la còpia oberta,

12vaig donar els dos documents a Baruc, fill de Nerià, fill de Mahseià, en presència del meu cosí Hanamel i dels testimonis que havien signat l’escriptu-ra de propietat, i en presència de tots els jueus que eren al recinte de la guàrdia.

13I davant de tothom vaig donar aques-ta ordre a Baruc:

14Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Pren aquests documents, el contracte de compra segellat i el con-tracte obert, i guarda‘ls en una gerra d’argila, perquè es conservin molt de temps.

15Perquè això diu el Senyor Totpo-derós, el Déu d’Israel: Encara es com-praran cases, camps i vinyes en aquest país.”

Pregària de Jeremies

16Després d’haver donat el contracte de compra a Baruc, fill de Nerià, vaig dirigir al Senyor aquesta pregària:

17“Ah Senyor, Déu Etern! Tu has fet el cel i la terra amb el teu gran poder i amb el teu braç estès; per a tu no hi ha res impossible.

18Tu que et mostres bondadós envers milers de generacions i castigues la mal-dat dels pares en el si dels fills que vénen després d’ells; Déu gran i potent, «Senyor Totpoderós» és el teu nom.

19Gran en designis i poderós en obres; que tens els ulls oberts sobre tots els camins dels humans, per retribuir a ca-dascú segons la seva conducta, segons el fruit de les seves accions;

20que has realitzat senyals i prodigis en el país d’Egipte fins al dia d’avui, da-vant d’Israel i de tota la humanitat, i t’has fet un nom com el que ara tens.

21Vas treure el teu poble, Israel, de la terra d’Egipte amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç estès, entre gran terror.

22I els vas donar aquesta terra que ha-vies jurat als seus avantpassats que els donaries, terra que regalima llet i mel.

23Ells hi van entrar i la van ocupar, però no van escoltar la teva veu ni es van comportar d’acord amb la teva llei; no van fer res del que els havies manat que fessin. Per això vas fer venir contra ells tota aquesta calamitat.

24I ara les rampes d’assalt ja toquen a la ciutat per ocupar-la, i la ciutat ja és a punt de caure en mans dels caldeus que lluiten contra ella, a causa de l’es-pasa, la fam i la pesta. El que vas predir es va complint i tu mateix ho pots veure.

25Però tu, Senyor Etern, m’has dit: Compra’t el camp amb diner i pren tes-timonis, quan ara la ciutat és lliurada a mans dels caldeus.”

26Llavors el Senyor respongué a Je-remies:

27“Jo sóc el Senyor, Déu de tot mortal; hi ha per a mi res d’impossible?

28Per això el Senyor diu: Jo poso aquesta ciutat en mans dels caldeus i en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i ell la prendrà.

29I els caldeus que ataquen aquesta ciutat hi entraran, hi calaran foc i la cremaran junt amb les cases on, dalt del terrat, han cremat encens a Baal i han vessat libacions a altres déus per irritar-me.

30Perquè els fills d’Israel i els fills de Judà no han fet altra cosa que allò que és dolent als meus ulls, des de la seva jovenesa; efectivament, el fills d’Israel no han parat de provocar-me l’enuig amb l’obra de les seves mans –ha dit el Senyor.

31Ja que des del dia que la van edificar fins avui, aquesta ciutat només ha estat per a mi un motiu d’enuig i de còlera, fins al punt que l’haig de fer desaparèi-xer de davant meu

32per tot el mal que els fills d’Israel i els fills de Judà han comès per irritar-me, ells, els seus reis, els seus prínceps, els seus sacerdots, els seus profetes, els homes de Judà i els habitants de Jerusalem.

33Se m’han girat d’esquena, i no de cara, i encara que els he instruït contínuament ells no han acceptat la meva correcció.

34Al contrari, han instal·lat les seves abominacions al temple on és invocat el meu nom, per profanar-lo.

35Van construir els altars de Baal que són a la vall de Banhinnom per sacrifi-car-hi els seus fills i les seves filles en el foc de Moloc, cosa que jo no els havia manat, ni tampoc m’havia passat pel cap que s’arribessin a fer tals abominacions, induint Judà al pecat.

36Ara, doncs, el Senyor, el Déu d’Is-rael, referent a aquesta ciutat que, se-gons reconeixeu vosaltres, ja és a mercè del rei de Babilònia a causa de l’espasa, la fam i la pesta, diu això:

37Mireu, jo els aplegaré de tots els països on els hauré dispersat en la meva còlera, la meva fúria i el meu gran enuig; els faré tornar en aquest lloc i hi habitaran en seguretat.

38Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.

39Els donaré un sol cor i un sol propòsit, perquè em reverenciïn sempre, per al bé seu i el dels seus fills després d’ells.

40I faré amb ells un pacte etern: que no deixaré mai d’estar al seu costat i de beneficiar-los, i que posaré el meu te-mor en els seus cors perquè no s’apartin de mi.

41Centraré el meu goig a fer-los el bé; els plantaré en aquesta terra realment, amb tot el meu cor i amb tota la meva ànima.

42Perquè el Senyor ha dit: Igual com he fet venir sobre aquest poble tot aquest gran mal, així mateix portaré sobre ells tot el bé que els he promès.

43Es tornaran a comprar camps en aquest país del qual vosaltres heu dit que és un desert, sense homes ni animals, deixat en mans dels caldeus.

44Es tornaran a comprar camps amb diner, s’escriuran contractes, seran se-gellats i confirmats per testimonis, en el territori de Benjamí, a les rodalies de Jerusalem i en les poblacions de Judà, a les ciutats de la Muntanya, de la Xefelà i del Nègueb; perquè jo faré tornar els seus deportats –ha dit el Senyor.”