PROVERBIS 24 - Bíblia Evangèlica Catalana

Reverencia el Senyor, fill meu19

1No tinguis enveja dels homes malvats

ni vulguis anar amb ells,

2perquè el seu cor maquina violència

i els seus llavis parlen d’iniquitat.

20

3Amb la saviesa es construeix una casa,

amb la intel·ligència s’aferma,

4i amb la ciència s’omple el celler

de tot bé preciós i agradable.

21

5L’home savi és ple de força,

i l’home de ciència augmenta la vigoria;

6amb estratègia sàvia és com cal fer la guerra,

i la victòria depèn de l’abundància de consellers.

22

7Per al neci, la saviesa és massa ele-vada;

a la porta, no gosa obrir la boca.

23

8Al qui maquina fer el mal

l’anomenaran mestre d’intrigues.

9Els propòsits del neci són pecat,

i el descregut és abominació per als homes.

24

10Si flaqueges el dia de la tribulació,

és que tens les forces minvades.

25

11Allibera els qui són conduïts a la mort,

i detura els qui són arrossegats al patíbul.

12Si dius: “És que no ho sabíem pas”,

¿que potser no ho entén aquell qui sospesa els cors?

¿No ho sap aquell qui vigila la teva ànima?

Ell retribuirà a cada u segons les seves obres.

26

13Menja mel, fill meu, perquè és bona,

una bresca endolcirà el teu paladar.

14Aprèn, que la saviesa és igual per a la teva ànima:

si la trobes tens assegurat un futur,

i la teva esperança no serà fallida.

27

15Malvat, no posis trampes contra la casa del just

ni devastis la seva morada,

16perquè set vegades cau el just, però s’aixeca,

en canvi, els impius s’enfonsen en la dissort.

28

17Si el teu enemic cau, no te n’alegris,

i si ensopega, no te’n felicitis dintre teu,

18no sigui que el Senyor ho vegi i no li sembli bé,

i torni damunt teu la seva ira.

29

19No t’encenguis de ràbia contra els perversos

ni tinguis enveja dels descreguts,

20perquè el dolent no acabarà bé:

la llàntia dels impius s’apagarà.

30

21Reverencia el Senyor, fill meu, i també el rei,

i no t’ajuntis amb els avalotadors,

22perquè de sobte els vindrà el desastre,

i qui sap la destrossa que els poden causar.

IV- APÈNDIX A LA COL·LECCIÓ DELS SAVIS

23També això que segueix pertany als savis.

En el judici no és bona la parcialitat.

24Aquell qui diu al culpable: “Tu tens raó”,

és maleït pels pobles i detestat per les nacions;

25però els qui sentencien justament prosperaran,

i vindrà damunt seu la més rica benedicció.

26Besa damunt els llavis

el qui dóna respostes sinceres.

27Endega els teus afers de fora

i prepara les feines del camp,

i després podràs edificar la teva casa.

28No donis testimoni a la lleugera contra els altres,

ni enganyis amb els teus llavis.

29No diguis: “Li faré com ell m’ha fet,

tornaré a cada u segons el que em faci.”

30Prop del camp d’un gandul passava jo,

i vora la vinya d’un home insensat:

31pertot arreu havien brotat els cards,

tot era cobert d’ortigues,

i el marge de pedra, enderrocat.

32Veient això, ho he considerat,

ho he reflexionat, i n’he tret aquesta lliçó:

33“Un xic de dormir, un xic de dor-mitar,

una altra estona de tombar-s’hi creuat de braços;

34i la pobresa et vindrà com un va-gabund

i la misèria, com un bandoler.”