PROVERBIS 19 - Bíblia Evangèlica Catalana

El temor del Senyor és penyora de vida

1Més val el pobre que segueix el camí de la integritat

que l’home de llavis ofensius, ni que sigui ric.

2Sense seny, ni el zel no és bo,

i qui corre massa s’equivoca.

3La ximpleria de l’home trastorna el seu camí,

i el seu cor es torna contra el Senyor.

4La riquesa proporciona molts amics,

en canvi, el pobre fins de l’únic amic es veu privat.

5El testimoni fals no quedarà sense càstig,

i qui propaga mentides no se n’es-caparà.

6Molts busquen el favor del generós,

i tothom és molt amic del qui re-parteix.

7Al pobre l’odien tots els germans:

no és estrany que els seus amics se n’allunyin.

Ni amb súpliques no els pot aconseguir.

8Qui posa seny s’estima ell mateix;

qui guarda prudència troba benau-rança.

9Un testimoni fals no quedarà sense càstig,

i qui propaga mentides morirà.

10Al neci no li escau la vida regalada;

molt menys al criat manar més que els amos.

11La sensatesa fa que l’home domini la còlera

i dóna l’honor de passar per alt les ofenses.

12La indignació del rei és com rugit de lleó;

la seva benevolència, rosada damunt l’herba.

13El fill insensat és un turment per al pare;

les querelles de la dona, gotera que no para mai.

14La casa i la fortuna són l’heretat dels pares,

però una dona sensata és un do del Senyor.

15La peresa fa caure en la insensibi-litat,

i l’ànim indolent patirà gana.

16Qui guarda el precepte guarda la vida;

qui descura la seva conducta mo-rirà.

17Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor,

i ell li recompensarà la seva bona acció.

18Castiga el teu fill, perquè hi ha es-perança;

però no et deixis portar a l’extrem de destruir-lo.

19L’home massa iracund rebrà la pena que calgui;

altrament, si el perdones, el fas més violent.

20Escolta el consell i accepta la ins-trucció,

a fi que en endavant siguis savi.

21En el cor de l’home hi ha molts projectes,

però només el designi del Senyor es realitzarà.

22Allò que dóna encant a l’home és la seva bondat:

val més ser pobre que ser un trampós.

23El temor del Senyor és penyora de vida:

et mantindrà content i sense rebre cap mal.

24El gandul fica la mà al plat

i després ni tan sols se l’acosta a la boca.

25Castiga l’insolent i el senzill apren-drà la lliçó;

reprèn l’intel·ligent i comprendrà la raó.

26Qui maltracta el pare i treu fora la mare

és un fill que fa avergonyir i porta l’oprobi.

27Fill meu, deixa d’escoltar instruccions

que et desviïn dels preceptes de la ciència.

28Un testimoni pervers es burla del dret,

i la boca dels descreguts escup iniquitat.

29La vara és a punt per als insolents,

i els assots per a l’esquena dels insensats.