2 SAMUEL 5 - Bíblia Evangèlica Catalana

David proclamat rei d’Israel i Judà

1Després, totes les tribus d’Israel van anar a trobar David, a Hebron, i li digueren: “Mira, nosaltres som os dels teus ossos i carn de la teva carn.

2Ja abans, quan Saül regnava sobre nosaltres, tu eres qui dirigia les entrades i les sortides d’Israel. A més, el Senyor, t’havia dit: Tu pasturaràs el meu poble, i tu seràs el príncep sobre Israel.”

3Tots els ancians d’Israel es van presentar al rei, a Hebron, i David va fer un pacte amb ells davant el Senyor i el van ungir rei d’Israel.

4David tenia trenta anys quan va començar a regnar, i va ser rei quaranta anys.

5A Hebron va regnar sobre Judà durant set anys i sis mesos, i a Jerusalem va regnar durant trenta-tres anys sobre la totalitat d’Israel i Judà.

Conquesta de Jerusalem

6El rei, amb els seus homes, empren-gué la marxa sobre Jerusalem, contra els jebuseus que habitaven el país. Ells di-gueren a David: “Tu no entraràs aquí, perquè els cecs i els coixos et rebutja-ran.” Amb això volien dir: “Aquí, David no hi entrarà mai.”

7Tanmateix, David va conquerir la fortalesa de Sió, que és ara la ciutat de David.

8Aquell dia David va ordenar: “Els qui ataquin els jebuseus que pugin pel canal i vagin contra els coixos i els cecs, pro-fundament avorribles per David.” Per això es diu: “Ni cecs ni coixos no en-traran al temple.”

9David va habitar a la fortalesa i li va posar el nom de ciutat de David. I va construir-hi una muralla per tot el voltant, des de Mil·ló cap a l’interior.

10David anava creixent en poder i el Senyor, Déu totpoderós, era amb ell.

11Hiram, el rei de Tir, va enviar am-baixadors a David, amb fusta de cedre, fusters i picapedrers, perquè li edifi-quessin un palau.

12I David comprengué que el Senyor l’havia confirmat com a rei d’Israel i que enaltia el seu reialme per amor al seu poble, Israel.

Els fills que David tingué a Jerusalem

13David va prendre més concubines i dones de Jerusalem, després de venir a Hebron, i li van néixer més fills i filles.

14Aquests són els noms dels que li van néixer a Jerusalem: Xammua, Xobab, Natan, Salomó,

15Ibhar, Elixua, Nèfeg, Jafia,

16Elixamà, Eliadà i Elifèlet.

Victòria sobre els filisteus

17Quan els filisteus van saber que ha-vien ungit David rei d’Israel, tots ells van pujar a buscar-lo, però David ho va saber i es va retirar a la fortalesa.

18Els filisteus van arribar i es van des-plegar per la vall de Rafaïm.

19Llavors, David va consultar el Senyor: “¿He de pujar contra els filisteus? ¿Me’ls posaràs, tu, a les mans?” El Senyor li respongué: “Puja-hi. Estigues segur que posaré els filisteus a les teves mans.”

20David, doncs, va anar a Baal-Perassim i allà els va derrotar. I exclamà: “El Senyor ha esberlat els meus enemics davant meu, com una riuada impetuo-sa.” Per això va anomenar aquell lloc Baal-Perassim.

21Els filisteus van abandonar allà els seus ídols, i David i els seus homes se’ls van endur.

22Els filisteus encara van tornar a pujar, i es van desplegar per la vall dels Rafaïtes.

23David va consultar el Senyor, i ell li digué: “No t’hi enfrontis. Dóna la volta per darrere seu i ataca’ls des del cantó de Becaïm.

24Quan sentis una remor de passos per dalt dels cims de Becaïm, ataca de se-guida, perquè serà en aquell moment que el Senyor marxarà davant teu per derrotar l’exèrcit filisteu.”

25Així ho va fer David, tal com el Senyor li havia manat, i va derrotar els filisteus des de Gueba fins a l’entrada de Guèzer.