1Missatge que fou adreçat a Je-remies per a tots els jueus que vivien al país d’Egipte, els qui habita-ven a Migdol, a Dafne, a Memfis i a la regió de Patrós, que deia:
2“Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Vosaltres heu vist tota la desgràcia que he portat sobre Jerusalem i sobre totes les poblacions de Judà: aquí les teniu, desertes, sense habitants, en-cara avui,
3a causa de la maldat que van cometre per provocar-me a ira anant a cremar encens i donant culte als déus estrangers que ells no havien conegut, ni tampoc vosaltres ni els vostres avantpassats.
4Tot i que jo us he enviat constantment tots els meus servents, els profetes, per dir-vos: No cometeu aquesta acció abominable que jo detesto.
5Però ells no van escoltar ni en van voler fer cas per a penedir-se de la seva maldat ni per a deixar d’oferir encens als déus estrangers.
6Per això es va vessar la meva indig-nació i la meva ira es va encendre contra les ciutats de Judà i els carrers de Jerusalem, que han quedat reduïts a deserts i desolació, com són avui.
7Ara, doncs, el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, diu això: Per què us feu un mal tan gran contra vosaltres mateixos, provocant l’extermini dels homes, les dones, els joves i els nodrissons d’en-mig del poble de Judà fins al punt que no quedi resta de vosaltres?
8Em provoqueu a ira amb l’obra de les vostres mans, cremant encens als déus estrangers en aquest país d’Egipte on heu vingut com a refugiats, per acabar destruïts i ser motiu d’execració i oprobi entre totes les nacions de la terra.
9¿Us heu oblidat, potser, dels delictes dels vostres avantpassats i de les mal-dats dels reis de Judà i les de les seves dones, de les vostres pròpies maldats i les que les vostres dones han comès al país de Judà i als carrers de Jerusalem?
10Fins al dia d’avui, no s’han penedit ni han tingut temor, ni han observat la meva llei i els meus estatuts que he po-sat davant vostre i davant els vostres avantpassats.
11Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: Mireu, jo em giro contra vosaltres per a mal i per a supri-mir tot el poble de Judà.
12Agafaré, de la resta de Judà, els qui van resoldre d’anar a viure a Egipte, i tots seran eliminats; cauran en el país d’Egipte. Els consumirà l’espasa i la fam: des del més petit fins al més gran moriran per l’espasa i per la fam, i esde-vindran un motiu d’execració, d’horror, de maledicció i d’oprobi.
13Castigaré els qui viuen al país d’E-gipte igual com vaig castigar Jerusalem: amb l’espasa, la fam i la pesta,
14de manera que, d’aquella resta de Judà que van anar a viure com a refu-giats al país d’Egipte, no hi haurà ningú que se n’escapi, ningú que quedi viu per a tornar a la terra de Judà, on tenen tant d’anhel de tornar-hi a viure; no hi tor-naran, llevat d’alguns escàpols.”
15Llavors tots els homes que sabien que les seves dones cremaven encens als déus estrangers, i totes les dones que eren presents, formant una gran assemblea amb tot el poble que habitava al país d’Egipte, a Patrós, van respondre a Jeremies:
16“Sobre això que ens has dit en nom del Senyor, no en volem saber res;
17al contrari, estem disposats a complir exactament la promesa que hem fet d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, com hem vingut fent nosaltres, els nostres avantpassats, els nostres reis i els nostres dignataris a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem abundància d’aliments i érem feliços i no vèiem malaurança.
18Però des que hem deixat d’oferir en-cens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, ens ha mancat de tot i som víctimes de l’espasa i de la fam.
19I si nosaltres, les dones, oferim en-cens i vessem libacions a la Reina del Cel, ¿per ventura ha estat sense el con-sentiment dels nostres marits que li hem preparat coques amb la seva imatge i li hem vessat libacions?”
20Llavors Jeremies es va dirigir a tot el poble, als homes, a les dones i a tota la gent que li havia contestat d’aquella manera, i els digué:
21“¿Creieu que el Senyor no ha recor-dat o no ha pensat en l’encens que cre-màveu a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, vosaltres, els vostres avantpassats, els vostre reis i magnats, amb tot el poble del país?
22El Senyor no ha pogut resistir més, davant la maldat de les vostres obres, davant les abominacions que cometíeu; per això el vostre país s’ha convertit en una ruïna, en motiu d’estupor i de male-dicció, completament deshabitat, com és avui.
23Us ha vingut aquesta calamitat, com avui és evident, perquè heu cremat encens i heu pecat contra el Senyor; perquè no heu escoltat la veu del Senyor i no heu seguit la seva llei, els seus preceptes i els seus testimonis.”
24A més, Jeremies va dir a tot el poble i a totes aquelles dones: “Escolteu la paraula del Senyor, tots els jueus que residiu al país d’Egipte:
25Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Vosaltres i les vostres do-nes us heu compromès de paraula i ho heu confirmat amb els fets quan heu dit: ‘Nosaltres complirem exactament els vots que hem fet de cremar encens i vessar libacions a la Reina del Cel.’ Doncs bé, seguiu mantenint les vostres prometences i complint els vostres vots;
26però tingueu en compte la paraula del Senyor, tots els jueus que residiu al país d’Egipte: Jo he jurat pel meu gran nom –diu el Senyor–, que cap persona de Judà no tornarà a invocar el meu nom en tota la terra d’Egipte dient: Per la vida del Senyor etern!
27Mireu, jo em mantinc vigilant sobre ells per a mal, i no pas per a bé, i tots els homes de Judà que són al país d’Egipte seran consumits per l’espasa i la fam fins que siguin exterminats del tot.
28I aquells qui puguin escapar de l’espasa tornaran del país d’Egipte a la terra de Judà, si bé seran ben pocs; men-tre que la resta de Judà que ha vingut a refugiar-se al país d’Egipte podrà com-provar quina paraula es confirmarà, si la meva o la seva.
29Aquest serà el senyal –diu el Senyor–, que jo us castigaré en aquest lloc, a fi que sapigueu del cert que es compliran les meves amenaces de dissort contra vosaltres.
30Això ha dit el Senyor: Jo lliuraré al faraó Hofrà, rei d’Egipte, en mans dels seus enemics i en mans dels qui el volen matar, com vaig lliurar Sedecies, rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’enemic que el volia matar.”
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
