L’ECLESIASTÈS 10 - Bíblia Evangèlica Catalana

Nova ponderació de la saviesa: La serenitat evita grans ofenses

1Una mosca morta malmet l’un-güent del perfumista;

una petita insensatesa compta més que un tresor de saviesa.

2El savi té el cor a la seva mà dreta;

l’insensat el té a l’esquerra.

3Quan el neci es posa en marxa,

mancat com és de seny,

va dient a tothom: “Aquest és boig.”

4Si l’enuig del governant s’alça con-tra tu,

no deixis el teu lloc,

perquè la serenitat evita grans ofenses.

5Hi ha un mal que he constatat en aquest món,

com a errada dels governants:

6la insensatesa elevada a altes dig-nitats,

mentre que els dotats resten en bai-xa posició.

7He vist servents a cavall

i nobles que van a peu, com els servents.

8Qui cava el sot, hi cau a dins;

qui esbotza el mur, el pica l’es-curçó.

9Qui remou les pedres, hi prendrà mal;

qui talla llenya, pren un risc.

Afinar la saviesa suposa un guany

10Si la destral és esmussada

i no l’esmolen, caldrà picar més fort;

igualment suposa un guany afinar la saviesa.

11Si la serp pica abans de ser encan-tada,

l’encantador no en treu cap profit.

12Les paraules de la boca del savi guanyen favor,

però els llavis del neci li causen la ruïna:

13comença dient bajanades,

i el final del seu discurs és una ximpleria.

14El neci multiplica els arguments;

tanmateix, l’home no sap res del que s’esdevindrà;

i del que hi haurà després d’ell, qui l’informarà?

15Els afanys del neci l’aclaparen tant

que no sap ni com anar a la ciutat.

16Ai de tu, país que tens per rei un plebeu

i els teus nobles mengen des de bon matí!

17Feliç de tu, país, quan el teu rei

és fill de nobles i els teus prínceps

mengen a la seva hora, per prendre forces

i no pas per embriagar-se.

18Quan les mans són mandroses el sostre s’enfonsa,

i quan els braços són indolents la casa té goteres.

19El convit es fa per divertir-se,

i el vi alegra la vida,

però és el diner el que tot ho facilita.

20Ni en la teva intimitat no malparlis del rei

ni en la teva cambra no malparlis del ric,

perquè algun ocell del cel farà córrer la veu;

aquells que volen faran saber el que has dit.