1Quan Jesús va baixar de la muntanya, l’anava seguint una gran gentada;
2i en això que un leprós que se li havia acostat es prosternà davant seu i li digué: “Senyor, si vols pots netejar-me.”
3Jesús va estendre la mà i el tocà dient: “Ho vull, queda net.” I a l’instant li desaparegué la lepra.
4I Jesús li digué: “Mira, no en diguis res a ningú, però vés a presentar-te al sacerdot i ofereix el donatiu que Moisès va ordenar, perquè en tinguin la cons-tatació.”
La fe del centurió. Diverses guaricions(Mc 1,29-34 Lc 4,38-41. 7, 1-10 Jn 4,43-54)5En entrar a Cafarnaüm se li acostà un centurió, i li pregava:
6“Senyor, el meu criat jeu a casa im-possibilitat i amb greu patiment.”
7Jesús li respon: “Ara vaig a guarir-lo.”
8Però el centurió li digué: “Senyor, jo no sóc prou digne perquè entris a casa meva; només que ho diguis de paraula i el meu criat es posarà bo.
9Ja que també jo, que sóc un simple subordinat, tinc soldats a les meves or-dres; i si dic a un que se’n vagi, se’n va; i si a un altre que vingui, ve; i si dic al meu criat que faci una cosa, la fa.”
10En sentir això, Jesús s’admirà i digué als qui el seguien: “Us asseguro que no he trobat tanta fe en ningú d’Israel.
11Us dic que vindrà molta gent d’O-rient i d’Occident a seure amb Abraham, Isaac i Jacob, en el Regne del Cel,
12mentre que els hereus del Regne seran expulsats a fora, a les tenebres; allí hi haurà els plors i el cruiximent de dents.”
13Aleshores digué al centurió: “Vés, i que et sigui fet tal com has cregut.” I en aquell moment el criat es va posar bo.
14Quan Jesús va arribar a casa de Pere, va trobar la sogra d’aquest enllitada i amb febre.
15Llavors li prengué la mà i la febre desaparegué; i ella, un cop llevada, es posà a servir-los.
16En ser el capvespre, li portaren molts endimoniats; i amb una paraula va ex-pulsar el esperits i va guarir tots els malalts.
17Així es complia la predicció del pro-feta Isaïes, quan diu:
Ell prengué les nostres xacres
i es carregà les nostres malalties.
18Veient Jesús que l’envoltava massa gent, va manar que passessin a l’altra riba.
19Llavors, un mestre de la Llei que se li havia acostat li digué: “Mestre, vagis on vagis, jo et seguiré.”
20Jesús li respongué: “Les guineus te-nen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap.”
21Un altre dels deixebles li digué: “Senyor, deixa que vagi primer a donar sepultura al meu pare.”
22Jesús replicà: “Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.”
Jesús calma la tempesta(Mc 4,35-41 Lc 8,22-25)23Després, Jesús va pujar a la barca i els seus deixebles el van acompanyar.
24De sobte es va aixecar una gran tem-pesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca; tot i així, ell dormia.
25Llavors se li van atansar i el van despertar dient-li: “Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!”
26Els digué: “Per què teniu tanta por, homes de poca fe?” Aleshores es va aixecar, va increpar els vents i el llac, i es va fer una gran bonança.
27I la gent comentava amb admiració: “Quina mena d’home deu ser aquest, que fins i tot els vents i el mar l’obe-eixen?”
A la regió dels gadarens(Mc 5,1-20 Lc 8,26-39)28Quan va arribar a l’altra riba, a la regió dels gadarens, li van sortir a l’en-contre, des del cementiri, dos endimo-niats. Eren tan violents que ningú no gosava passar per aquell camí.
29Tot d’una es van posar a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí abans d’hora per turmentar-nos?”
30Més enllà hi havia un gran ramat de porcs que furgaven.
31Els dimonis li van pregar: “Si ens treus, envia’ns al ramat de porcs.”
32Els digué: “Aneu-hi.” Ells van sortir i es van ficar en els porcs. Aleshores tot el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es va ofegar.
33Els porquers van fugir corrents i ana-ren a la vila a explicar tot el que havia passat amb els endimoniats.
34Llavors tota la gent de la vila va sortir a l’encontre de Jesús, i així que el van veure li van demanar que aban-donés la seva regió.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
