DEUTERONOMI 20 - Bíblia Evangèlica Catalana

Lleis de guerra

1“Quan surtis a la guerra contra els teus enemics i vegis cavalls i carros i molta més tropa que no pas tu, no els tinguis por, perquè el Senyor, el teu Déu, el mateix que t’ha tret d’Egip-te, és amb tu.

2Quan estigueu a punt de començar el combat, s’avançarà el sacerdot i parlarà al poble,

3i li dirà: Escolta, Israel: avui aneu a combatre contra els vostres enemics. Que el vostre cor no defalleixi, no tingueu por, no us espanteu ni us acovardiu davant d’ells,

4perquè el Senyor, el vostre Déu, és qui marxa al vostre costat per combatre a favor vostre contra els vostres enemics i fer-vos triomfar.

5Després parlaran al poble els magis-trats: Hi ha algú que hagi construït una casa nova i encara no l’ha estrenada? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home l’estrenés.

6Hi ha algú que hagi plantat una vinya i encara no n’ha tastat el fruit? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home se n’aprofités.

7Hi ha algú que estigui promès amb una dona i encara no s’ha casat? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home s’hi casés.

8Els magistrats encara diran al poble: Hi ha algú que tingui por i senti el cor defallit? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que faci defallir també el cor dels seus germans tant com ho està el seu.

9I quan els magistrats hauran acabat de parlar al poble, el caps de l’exèrcit pren-dran el comandament al front de les tropes.

10Quan t’acostis a una ciutat per ata-car-la, primer li oferiràs la pau.

11Si et respon pacíficament i t’obre, tot el poble que es trobi a dins serà tributari i et servirà.

12Però si no et vol acceptar la pau, sinó que prefereix la guerra, li posaràs setge;

13i quan el Senyor, el teu Déu, la posi a les teves mans, mataràs tots els homes que hi hagi a cop d’espasa,

14però les dones i els nens i el bestiar, amb tot el botí que contingui la ciutat, ho faràs presa teva, i podràs fruir del botí dels teus enemics que el Senyor, el teu Déu, t’haurà posat a les mans.

15Això has de fer amb totes les ciutats situades lluny de tu, que no són ciutats d’aquestes nacions.

16Però de les ciutats d’aquests pobles que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, no deixaràs en vida res que respiri;

17sinó que els has de sotmetre totalment a l’extermini sagrat: els hitites, els amorreus, els cacaneus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com t’ha manat el Senyor, el teu Déu,

18a fi que no us ensenyin a practicar les abominacions que ells practiquen amb els seus déus i no pequeu contra el Senyor, el vostre Déu.

19Quan hagis d’assetjar durant molt de temps alguna ciutat lluitant contra ella per conquerir-la, no destruiràs els seus arbres fruiters a cops de destral, perquè en podràs menjar els fruits; per tant, no els tallaràs, ja que l’arbre no és un home que pugui enfrontar-se a tu en el setge.

20Però els arbres que tu saps que no són fruiters, els podràs tallar per construir baluards contra la ciutat que et fa la guerra, fins que es rendeixi.”