1Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d’enyorança de Sió.
2Als salzes que hi ha al bell mig
teníem penjades les cítares.
3Allà els nostres segrestadors
volíem que cantéssim,
i els nostres opressors
ens demanaven mostres d’alegria:
“Canteu-nos algun càntic de Sió.”
4Com cantaríem un càntic del Senyor
en una terra estrangera?
5Si arribés a oblidar-te, Jerusalem,
que se m’assequi la mà dreta.
6Que la llengua se m’encasti al paladar,
si no em recordés de tu,
si no poso Jerusalem
per motiu ben alt de la meva joia.
7Senyor, fes memòria contra els edomites,
que en la caiguda de Jerusalem
anaven dient: “Arraseu-la!
Arraseu-la fins als fonaments!”
8Filla de Babel, la devastadora,
sortós qui et pagarà el mal
que tu ens vas fer a nosaltres.
9Feliç el qui et prendrà i esclafarà
les teves criatures contra la roca.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
