JOB 4 - Bíblia Evangèlica Catalana

Reprensió d’Elifaz: Tu has aconsellat molts altres

1Llavors Elifaz, el temanita, pren-gué la paraula i digué:

2¿Podré raonar amb tu, si estàs de-primit?

Però, qui pot contenir les paraules?

3Mira, tu has aconsellat molts altres,

i donaves forces a les mans afeblides.

4Les teves paraules aixecaven qui havia caigut,

i has redreçat els genolls que fla-quejaven,

5i ara que et passa a tu et depri-meixes,

et colpeja i et trastornes.

6¿No has posat la confiança en la teva pietat,

i l’esperança en el bon compor-tament?

7Doncs reflexiona: Qui s’ha perdut essent innocent?

I, on has vist que els justos siguin exterminats?

8El que jo he vist és que els qui llauren la maldat,

i sembren aflicció, això és el que recullen.

9Sucumbeixen sota l’alenada de Déu

i amb la seva bufada els consumeix.

10El rugit del lleó, el crit de la fera

i les dents dels cadells seran tren-cades.

11El lleó es mor per falta de presa,

i els cadells de la lleona es dispersen.

Hi ha algú just davant Déu?

12Ha vingut a mi la flaire suau d’una paraula,

i la meva oïda ha sentit el seu murmuri.

13En el malson de les visions nocturnes,

quan el son profund cau damunt els homes,

14s’apoderà de mi un ensurt esfe-reïdor

que féu estremir tots els meus ossos;

15una bufada em frega la cara

i em fa esborronar tot el cos!

16S’atura, però no puc distingir-ne el rostre;

tinc una imatge davant els ulls;

hi ha un silenci. Llavors sento una veu:

17“Hi ha algun home que sigui just davant Déu?

¿Pot ser pur davant d’aquell qui el va fer?

18Si no es fia ni dels seus propis servents,

i en els seus missatgers troba de-fectes,

19com més en els qui habiten cases d’argila,

que tenen els fonaments a la pols! Se’ls aixafa com una cuca.

20De la nit al dia són fets pols,

desapareixen per sempre,

sense que ningú se n’ocupi.

21Se’ls arrenca la corda de la seva tenda,

i moren sense saber com.”