JEREMIES 33 - Bíblia Evangèlica Catalana

Noves promeses de restauració

1Missatge que per segona vegada va ser adreçat a Jeremies, de part del Senyor, quan encara estava detingut a l’atri de la guàrdia:

2“Això diu el Senyor que ha fet la terra, el Senyor que l’ha formada per donar-li estabilitat; que el seu nom és «Senyor Etern»:

3Invoca’m, que jo et respondré i et mostraré coses grans i ocultes que tu no coneixes.

4El Senyor, el Déu d’Israel, ha parlat així referent a les cases d’aquesta ciutat i als edificis reials de Judà, destruïts per raó dels terraplens i de la guerra.

5Ara començaven a combatre contra els caldeus, només per omplir-les amb els cadàvers dels homes que jo vaig ferir amb la meva còlera i el meu furor, perquè a causa de tots els seus pecats els he amagat el rostre.

6Però jo mateix li aplicaré el remei per a curar-la; jo els guariré i els mostraré l’abundància de la meva pau i fidelitat.

7Faré tornar els deportats de Judà i els deportats d’Israel, i els restabliré tal com eren abans.

8Els purificaré de totes les iniquitats que han comès contra mi, i els perdonaré tots els pecats que han comès en contra meu i amb els quals em van ser rebels.

9I serà per a mi un motiu de goig, de lloança i de glòria davant de totes les nacions de la terra, que sentiran parlar de tot el bé que jo els faré i quedaran espaordides i commogudes de tant de bé i de tanta prosperitat com jo els hauré concedit.”

Retorn de l’alegria

10Això diu el Senyor: “En aquest lloc que vosaltres dieu que és un desert sense homes ni animals, en les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, encara es tornaran a sentir

11els crits de joia i de festa, els cants del nuvi i de la núvia, i la veu dels qui van dient: Lloeu el Senyor Totpoderós, perquè el Senyor és bondadós, és etern el seu amor!, mentre porten ofrenes d’acció de gràcies al temple del Senyor; perquè jo restabliré el país de la captivitat tal com era abans” –ha dit el Senyor.

Represa de la vida pastoral

12Això diu el Senyor Totpoderós: “En aquest lloc desert, sense homes ni ani-mals, i en totes les poblacions, encara hi haurà pletes on els pastors faran reposar els seus ramats.

13A les poblacions de la muntanya, de la Xefelà, del Nègueb, al territori de Benjamí, a les rodalies de Jerusalem i a les ciutats de Judà, encara passaran els ramats sota la mà d’aquell qui fa el re-compte” –ha dit el Senyor.

Institució del futur

14“Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor– en què compliré la promesa que he fet d’afavorir la casa d’Israel i la casa de Judà.

15En aquells dies i en aquell temps suscitaré a David un rebrot just que practicarà el dret i la justícia sobre el país.

16En aquells dies Judà serà salvat, i Jerusalem habitarà en seguretat. I aquest és el nom que li donaran: «El Senyor és la nostra justícia».”

Jeremies amonesta Sedecies

17Perquè això diu el Senyor: “No mancarà mai a David un successor que segui en el tron de la casa d’Israel.

18I als sacerdots levites no els mancarà un que davant meu ofereixi holocaustos, encengui l’ofrena i ofereixi el sacrifici de cada dia.”

La promesa refermada

19Novament el Senyor va parlar a Je-remies i li digué:

20“Això diu el Senyor: Si poguéssiu anul·lar el meu pacte amb el dia i la nit, de manera que no es succeeixin el dia i la nit en el seu cicle,

21també seria anul·lat el meu pacte amb el meu servent David, de manera que no tingui cap successor que regni sobre el seu tron, i amb els levites sa-cerdots que em serveixen.

22Igual com és incomptable l’estol dels astres del cel, i és incalculable la sorra de la vora del mar, així multipli-caré la descendència de David, el meu servent, i la dels levites que em serveixen.”

Déu no ha rebutjat el seu poble

23La paraula del Senyor va ser adreça-da a Jeremies, i li digué:

24“¿No has sentit com parla aquest poble quan diu: El Senyor ha rebutjat les dues famílies que havia escollit? Així menyspreen el meu poble, fins al punt que no el consideren una nació.

25Doncs bé, això diu el Senyor: Si mancava al meu pacte amb el dia i la nit, i no mantenia les lleis del cel i de la terra,

26llavors també podria rebutjar la des-cendència de Jacob i la de David, el meu servent, i no escollir més d’entre el seu llinatge els qui han de governar sobre la posteritat d’Abraham, d’Isaac i de Ja-cob, quan jo faré tornar els seus captius i sigui benèvol amb ells.”