ISAÏES 59 - Bíblia Evangèlica Catalana

La mà del Senyor no s’ha retret

1Mireu, la mà del Senyor no s’ha fet tan curta que no pugui salvar, ni la seva oïda s’ha endurit tant que no hi pugui sentir.

2Són les vostres iniquitats que han es-tablert una separació entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li han fet amagar el rostre de vosaltres, i no us vol sentir.

3Perquè les vostres mans són brutes de sang, i els vostres dits, de maldat; els vostres llavis diuen mentides, la vostra llengua murmura maldats.

4No hi ha qui invoqui la justícia ni qui judiqui amb equitat; confien en la ficció i diuen falsedats; conceben malícia i infanten iniquitat.

5Coven ous d’escurçons i teixeixen te-les d’aranya; el qui menja aquells ous, mor; si algú els trenca, en surt l’escurçó.

6Les seves teles no serveixen per a vestir, ningú no es pot cobrir amb el que fan; les seves obres són d’iniquitat, i porten entre mans actes de violència.

7Els seus peus corren cap al mal, i cuiten a vessar sang innocent; els seus pensaments són pensaments d’iniquitat; al seu pas deixen destrucció i ruïna.

8No coneixen el camí de la pau; en els seus passos, hi manca el dret; s’han fet per a ells senderes enrevessades: el qui hi camini no tindrà pau.

Reconeixement del pecat

9Per això la rectitud s’allunya de nos-altres i la justícia no ens aconsegueix; esperàvem la llum, i heus aquí tenebres; esperàvem claror, i caminem a les fosques.

10Palpem la paret com els cecs i com els qui no tenen ulls, anem a les palpen-tes; en ple dia ensopeguem com si fos el vespre; vivim en la foscor com els qui ja són morts.

11Grunyim com els óssos, tots nosaltres, i com els coloms parrupem sense parar; esperàvem en la justícia, però no n’hi ha; confiàvem en la salvació, però és lluny de nosaltres.

12Les nostres infidelitats han crescut molt davant teu, i els nostres pecats tes-tifiquen contra nosaltres; les nostres rebel·lies ens acompanyen i les nostres iniquitats ens són prou conegudes:

13prevaricar i mentir contra el Senyor, abandonar el seguiment del nostre Déu, tramar opressió i revolta, concebre difa-macions dins el nostre cor i proferir-les.

14Per això el dret ha reculat i la justícia es manté allunyada; per tal com la veritat ensopega al carrer i la honradesa no hi pot entrar.

La justícia i el pacte del Senyor

15A més, la lleialtat està detinguda, i qui s’aparta del mal és atropellat. Però el Senyor ho ha vist i s’ha pres molt malament que no hi hagués justícia.

16També ha vist que no hi acudia ningú, s’ha sorprès que no hi hagués qui intercedís; llavors l’ha salvat amb el seu propi braç, i la seva justícia l’ha sostingut.

17S’ha posat la justícia com una cuiras-sa, i la salvació com un casc al seu cap; s’ha revestit de les vestidures de revenja i s’ha cobert amb el mantell de la còlera.

18I d’acord amb les malifetes, així re-tribuirà: ira per als seus enemics, represàlies per als seus adversaris; als països del mar els pagarà el que mereixen.

19Així serà reverenciat el nom del Senyor des de ponent, i la seva glòria des de llevant, quan vingui com una torrentada impetuosa empesa per l’ale-nada del Senyor.

20Però vindrà a Sió com a redemptor, i també per als de Jacob que es conver-teixen de la seva rebel·lia, diu el Senyor.

21Quant a mi, aquest serà el meu pacte amb ells, diu el Senyor: “El meu esperit, que és damunt teu, i les meves paraules, que he posat als teus llavis, no s’apar-taran de la teva boca, ni de la boca dels teus fills, ni de la dels fills dels teus fills –diu el Senyor–, des d’ara i per sempre més!”