ISAÏES 32 - Bíblia Evangèlica Catalana

El rei just

1Heus aquí que un rei regirà amb rectitud, i els prínceps go-vernaran rectament.

2Cadascun serà com un refugi contra el vent, com un aixopluc contra la tempes-ta; seran com recs d’aigua en terra àrida, com l’ombra d’un penyal en el desert.

3Els ulls dels qui hi han de veure no estaran enterbolits, i les orelles dels qui hi han de sentir estaran atentes;

4la ment dels esbojarrats aprendrà sen-satesa, i la llengua dels tartamuts parlarà amb claredat i fluïdesa.

5Al neci ja no li diran noble, i al trapella ja no li diran generós.

6Perquè el neci diu bajanades, i dintre seu trama maldats per cometre vileses i dir mentides contra el Senyor, deixant buida l’ànima de l’afamat i sense aigua l’assedegat.

7El trapella té males arts; maquina intrigues infames per arruïnar el desvalgut amb raons falses, quan el pobre exposa la seva causa.

8En canvi, el noble té propòsits hono-rables i es manté ferm en principis nobles.

Advertència a les dones frívoles

9Dones indolents, alceu-vos, escolteu el que dic! Filles refiades, pareu esment a les meves paraules:

10D’aquí a poc més d’un any tremola-reu, vosaltres, les negligents, perquè no hi haurà verema i la collita no vindrà.

11Tremoleu, les indolents, estremiu-vos, les refiades, desvestiu-vos, despulleu-vos i cenyiu-vos els lloms amb el cilici!

12Us donareu cops al pit pels camps riallers, per la vinya fèrtil,

13per la terra del meu poble, quan hi brotin cards i esbarzers, sí, per totes les vil·les d’esbarjo, a la ciutat alegre;

14perquè el palau quedarà buit i la ciutat populosa estarà abandonada, el promontori de l’Ofel i la Torre serviran d’amagatalls permanents, de repòs dels ases, de pastura dels ramats,

15fins que l’esperit vingut de dalt sigui vessat sobre nosaltres i el desert es converteixi en un jardí, i el jardí sigui tingut per un bosc.

16Llavors el dret residirà al desert i la justícia habitarà al jardí.

17El resultat de la justícia serà la pau, la rectitud donarà tranquil·litat i se-guretat perpètues.

18I el meu poble habitarà en casal de pau, en residències segures, en llocs de descans assossegat.

19Però la selva serà aixafada sota la pedregada, i aquella ciutat serà del tot ensorrada.

20Feliços vosaltres, els qui sembreu a les vores de tots els recs i deixeu lliure el bou i l’ase!