PROVERBIS 21 - Bíblia Evangèlica Catalana

Qui és amic de gatzares caurà en la misèria

1El cor del rei en mans del Senyor és com rierol d’aigua:

ell el fa anar per on vol.

2Al parer de l’home tots els camins són bons,

però és el Senyor qui sospesa els cors.

3Practicar la justícia i el dret,

el Senyor ho prefereix als sacrificis.

4Ulls altius i cor orgullós:

tot l’esclat dels dolents és pecat.

5Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis,

però de tot aquell qui es precipita, només indigència.

6Fer fortuna amb llengua enganya-dora

és la il·lusió fugissera dels qui bus-quen la mort.

7La violència dels impius els arra-bassa,

perquè refusen practicar el dret.

8El camí de l’home criminal és enre-vessat,

però la conducta de l’innocent és recta.

9Més val viure en un racó del terrat

que en una gran mansió amb una dona busca-raons.

10L’ànima del pervers ansieja el mal,

i el seu veí no té cap mèrit als seus ulls.

11Quan el descregut és castigat, el senzill aprèn la lliçó;

i quan s’amonesta el savi, aquest reconeix la raó.

12El just observa la casa del dolent

i com cauen els malvats en des-gràcia.

13Qui fa el sord quan clama el des-valgut,

tampoc no serà escoltat quan ell clami.

14Un obsequi dissimulat aplaca la còlera,

i un present de sotamà, la indigna-ció forta.

15El just s’omple d’alegria quan es practica la justícia,

però els malfactors se n’horrorit-zen.

16L’home que es desvia del camí de la prudència

anirà a parar a l’aplec dels morts.

17Qui és amic de gatzares caurà en la misèria,

i l’amic del vi i dels perfums mai no es farà ric.

18El descregut serveix de rescat del just;

el pèrfid és a canvi dels rectes.

19Més val viure en ple desert

que amb una dona busca-raons i rondinaire.

20A casa del savi hi ha abundants reserves i bàlsam,

però l’insensat tot s’ho malgasta.

21Qui persegueix la justícia i la bondat

aconsegueix vida, equitat i honor.

22El savi escala la ciutat dels valents

i abat la fortalesa en què confiaven.

23Qui guarda la boca i la llengua

guarda l’ànima de disgustos.

24L’arrogant i presumptuós rep el nom de descregut

i actua amb una insolència desme-surada.

25Les cobejances del gandul el mor-tifiquen,

perquè les seves mans no volen treballar.

26El dolent no para mai d’envejar,

però el just no para mai de donar.

27El sacrifici dels impius és abominable,

majorment quan l’ofereixen per a projectes malvats.

28El testimoni fals desapareixerà,

però l’home que sap escoltar sempre podrà parlar.

29L’home pervers pren un posat ferreny,

però el recte aferma el seu camí.

30Ni saviesa ni intel·ligència

ni consell no tenen cap valor davant el Senyor.

31Aparellen la cavalleria per al dia del combat,

però és el Senyor qui dóna la victòria.