SALMS 10 - Bíblia Evangèlica Catalana

No t’oblidis de l’indefensLàmed

1Per què, Senyor, restes tan llunyà,

amagat en els moments de tribu-lació?

2Per la supèrbia del malvat es consu-meix l’afligit,

que és atrapat en els enganys que han ordit.

3El malvat es glorieja acomplerta la seva ambició,

beneeix l’avarícia i menysprea el Senyor.

4El pervers, en el fort del seu orgull, pensa:

“No em demanarà comptes; Déu no s’hi fica.

La seva ira esclata molt amunt.”

Mem

5A cada instant es referma en els seus propòsits.

Són massa alts els teus judicis per a la seva vista,

tots els seus rivals els tracta amb menyspreu.

6Interiorment pensa: “Mai no fra-cassaré;

per anys que passin, jo viuré feliç, sense desgràcies.”

Pe

7Té la boca plena de malediccions,

d’enganys i violència,

sota la llengua hi cova la malícia i la crueltat.

8S’està a l’aguait rere la porta,

emboscat, per assassinar l’innocent.

Ain

9Vigila des de l’amagatall, com un lleó en la malesa;

està observant per atrapar el des-valgut,

i arrabassa el pobre, arrossegant-lo amb el seu filat.

Sade

10S’ajup arran de terra,

l’indefens cau a les seves urpes.

11Diu, interiorment: “Déu se n’oblida,

té la cara tapada, mai no veurà res.”

Caf

12Alça’t, Senyor, estén la teva mà,

no t’oblidis de l’indefens.

13Per quina raó el dolent es pot burlar de Déu,

pensant que no li demanaràs comptes?

Reix

14Tu ho has vist, ja que mires la pena i la tristesa

per posar-les a les teves mans.

A tu s’abandona el desvalgut,

ets tu l’ajut dels orfes.

Xin

15Desarma el braç del pervers i del dolent,

que respongui de la seva maldat

fins que no en quedi ni rastre.

16El Senyor és Rei per sempre, eter-nament.

Desapareixen els pagans de la seva terra.

Tau

17Sempre has atès l’anhel dels afli-gits, Senyor;

enforteix el seu cor, escolta’ls:

18per a fer justícia als orfes i als afligits,

que mai més no els torni a fer por l’home terrenal.