JOB 24 - Bíblia Evangèlica Catalana

L’Omnipotent no ha fixat els temps

1Per què l’Omnipotent no ha fixat els temps,

i els qui el reconeixen no veuen els seus dies?

2Es canvien de lloc les fites,

són robats els ramats que després pasturen;

3s’emporten l’ase dels orfes,

prenen de garantia el bou de la viuda;

4empenyen els captaires fora del camí,

tots a l’una s’han d’amagar els des-valguts del país.

5Com uns ases salvatges van a la seva feina pel camp obert,

cercant amb fatigues el seu menjar,

i el despoblat forneix aliment per als seus fills;

6recullen en el camp dels altres,

i veremen la vinya del potentat;

7passen la nit despullats, per falta de roba,

i sense abrigall contra el fred;

8el ruixat de la muntanya els deixa xops,

i mancats d’aixopluc, s’ajoquen en-tre les roques.

L’ànima dels ferits crida auxili

9L’orfe és arrencat del pit,

i prenen en penyora la roba del pobre.

10Han d’anar despullats, sense vestit,

i, passant gana, han de carregar les garbes;

11entre les bancades premen l’oli,

trepitgen els cups i passen set.

12Des de la població, la gent llança gemecs

i l’ànima dels ferits crida auxili,

però Déu no escolta nimietats.

Abans de l’alba s’aixeca l’assassí

13N’hi ha que odien la llum,

no han conegut els camins de Déu

i no volen seguir les seves rutes.

14Abans de l’alba s’aixeca l’assassí,

mata el pobre i el desvalgut,

ronda com un lladre a la nit;

15l’ull de l’adúlter sotja el crepuscle

i pensa: “Ningú no em veurà”,

i es tapa la cara amb un vel.

16Altres, en la foscor, rebenten les cases,

de dia s’amaguen,

odien la llum;

17el matí és per a ells una fosca temença,

estan habituats a la basarda de les tenebres.

Fins el ventre que l’infantà l’oblidarà (Sofar)

18Són lleugers com el corrent de l’ai-guat,

però la seva heretat és maleïda al país,

no recorreran més el camí de les vinyes.

19Com la sequera i la xardor dissipen l’aigua de neu,

així el país dels morts farà amb els pecadors;

20fins el ventre que l’infantà l’obli-darà,

esdevindrà una delícia per als cucs,

i no serà mai més recordat el seu nom:

com un tronc d’arbre serà trosseja-da la iniquitat!

21Afligia l’estèril que no tenia fills,

i no ha tractat mai bé la viuda.

22Però Aquell qui, amb el seu poder,

regeix la vida dels poderosos,

s’aixeca i ja ningú no té la vida segura.

23Li permetia que es confiés segur,

però tenia els ulls clavats en els seus camins;

24per un instant són exaltats, però ja no existeixen,

són enfonsats, i, com altres, es moren,

cauen assecats, com el cap d’una espiga.

25No és així? Qui pot desmentir-me

o desvirtuar les meves paraules?