ISAÏES 6 - Bíblia Evangèlica Catalana

Visió i vocació d’Isaïes

1L’any que va morir el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron elevat i excels, i el seu faldar om-plia el santuari.

2Per damunt el tron hi havia serafins; cadascun tenia sis ales: amb dues es tapaven la cara, amb dues es cobrien els peus i amb dues aletejaven.

3I l’un a l’altre es deien en veu alta: “Sant, Sant, Sant és el Senyor Totpoderós; tota la terra és plena de la seva glòria!”

4Els muntants de les llindes trontolla-ven pel ressò d’aquell crit, i el temple es va omplir de fum.

5I vaig dir: “Ai de mi, que estic perdut; perquè sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, i els meus ulls han vist el Rei, el Senyor Totpoderós.”

6Llavors va volar cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa encesa que havia agafat amb uns molls de sobre l’altar,

7em va tocar la boca i em digué: “Mira, quan això ha tocat els teus llavis, la teva culpa ha estat esborrada i el teu pecat queda perdonat.”

8Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: “Qui hi enviaré, qui ens hi anirà?” I vaig contestar: “Aquí em tens, envia-m’hi a mi!”

9I digué: “Vés i digues a aquest poble: Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu!

10Insensibilitza el cor d’aquest poble, endureix la seva oïda i tapa-li els ulls perquè els seus ulls no hi vegin ni la seva oïda hi senti; que el seu cor no comprengui, que no es converteixin, que no tinguin remei.”

11Jo vaig preguntar: “Fins quan, Senyor?” I ell respongué: “Fins que les ciutats siguin deshabitades, les cases sense cap habitant i els camps com un desert;

12fins que el Senyor s’hagi endut lluny els homes i l’abandó del país sigui absolut.

13I si encara en queda una desena part, també serà destruïda; però ho serà com el roure i l’alzina, que en ser tallats els queda la soca. Rebrot sagrat serà aquesta soca.”