ISAÏES 24 - Bíblia Evangèlica Catalana

El judici sobre tota la terra

1Heus aquí que el Senyor de-vasta la terra i la buida, trastor-na la superfície i dispersa els seus ha-bitants.

2Tal com amb el poble, així serà amb el sacerdot; amb l’esclau i amb l’amo; amb l’esclava i amb la mestressa; amb el comprador i amb el venedor; amb el prestador i amb el qui manlleva; amb el creditor i amb el deutor.

3La terra serà totalment devastada i completament saquejada, perquè el Senyor ha pronunciat aquesta sentència.

4La terra es vesteix de dol i llangueix; el món defalleix i es marceix; es consu-meix allò més noble dels pobles de la terra.

5La terra s’ha contaminat sota els seus habitants: han transgredit la llei, han violat l’estatut i han trencat el pacte etern.

6Per això la maledicció ha consumit la terra, i els seus habitants se n’han fet culpables. Per això són abrusats els habitants de la terra, i ja hi queda poca gent.

7S’ha esgotat el most i s’han assecat els ceps, i la gent de cor alegre s’entristeix.

8S’ha acabat la gresca dels tamborins, s’ha aturat la gatzara de la gent alegre, ha cessat la joia de les cítares.

9Ja no beuran vi tot cantant, la beguda serà amarga per als bevedors.

10La ciutat de confusió és enrunada, totes les cases són tancades i ningú no hi pot entrar.

11Hi ha crits pel carrer reclamant el vi; ha desaparegut tota satisfacció, l’alegria ha estat desterrada del país.

12A la ciutat només hi queda desolació; la porta, destrossada, és una ruïna.

13Això és el que passarà sobre la terra, en totes les nacions; com després que s’han collit les olives, com en els ceps un cop acabada la verema.

Una alegria que acaba malament

14Aquests alçaran la veu, cantaran ale-grement; per la majestat del Senyor al-çaran aclamacions del costat del mar.

15Igualment, a l’orient glorifiqueu el Senyor, i a les illes del mar, el nom del Senyor, el Déu d’Israel!

16Des dels confins de la terra hem sentit cantar: “Glòria al just!” Però he dit: “Quina desgràcia, quina desgràcia! Ai de mi! Els falsaris enganyen, i els prevaricadors enreden amb enganys.

17El pànic, la fossa i el filat són damunt teu, habitant de la terra.

18I passarà que qui fugi del crit de pànic caurà a la fossa, i qui pugi de la fossa caurà al filat; les finestres del cel són obertes i els fonaments de la terra tremolen.

19La terra s’ha esberlat del tot, la terra és tota esquerdada, tota ella se somou;

20tentineja com un embriac, trontolla com una barraca; pesa damunt d’ella el seu pecat, caurà i mai més no s’aixe-carà.

21Aquell dia, el Senyor castigarà l’e-xèrcit del cel, allà dalt, i els reis del món, aquí a la terra.

22Llavors seran aplegats com els presoners a la masmorra, seran tancats a la presó, i molt temps després seran jutjats.

23La lluna es ruboritzarà, el sol s’aver-gonyirà, quan el Senyor Totpoderós regni a la muntanya de Sió i a Jerusalem, i presideixi els seus ancians ple de glòria.