2 REIS 9 - Bíblia Evangèlica Catalana

Unció de Jehú

1El profeta Eliseu va cridar un de la comunitat dels profetes i li digué: “Cenyeix-te, pren aquest flascó d’oli i vés a Ramot-Galaad.

2Quan hi arribis, busca Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí; vés a veure’l, fes-lo aixecar d’entre els seus companys i porta’l en una estança privada.

3Pren el flascó d’oli, vessa’l sobre el seu cap i digues-li: ‘Això diu el Senyor: Jo t’he ungit per rei d’Israel.’ Després obre la porta i marxa sense entretenir-te més.”

4Així, aquell jove profeta va marxar cap a Ramot-Galaad,

5i, en arribar-hi, va trobar els capitans de l’exèrcit aplegats, i digué: “Tinc un missatge per a tu, capità.” Jehú pregun-tà: “Per a qui de nosaltres?” I ell respon-gué: “Per a tu, capità.”

6Jehú es va alçar i va entrar a la casa i ell li vessà l’oli sobre el cap tot dient-li: “Això diu el Senyor: Jo t’he ungit com a rei sobre el poble del Senyor, sobre Israel.

7Tu exterminaràs la casa d’Acab, el teu sobirà, i així venjaré la sang dels meus servents, els profetes, i la de tots els servents del Senyor vessada per la mà de Jezabel.

8Tota la casa d’Acab morirà, i exter-minaré d’Acab tots els mascles, lliures o esclaus, a Israel.

9Faré que la casa d’Acab acabi com la casa de Jeroboam, fill de Nebat, i com la casa de Baixà, fill d’Ahià.

10Quant a Jezabel, la devoraran els gossos al camp de Jizreel, i no hi haurà qui l’enterri.” Després va obrir la porta i va marxar de pressa.

Jehú és proclamat rei

11Llavors Jehú va tornar amb els servidors del seu sobirà, i un li preguntà: “Tot va bé? Per què ha vingut a veure’t, aquest esbojarrat?” Ell va contestar: “Ja coneixeu aquest home i sabeu com parla.”

12Però ells van replicar: “Ens enganyes. Explica’ns-ho!” Ell digué: “M’ha parlat d’això i d’aquesta manera, i m’ha dit: Això diu el Senyor: Jo t’ungeixo com a rei d’Israel.”

13A l’instant, cada un d’ells prengué el seu mantell i els van estendre als seus peus, sobre les grades, i tocant el corn van cridar: “Jehú és rei!”

Jehú contra Jehoram i Ahazià

14Així va conspirar Jehú, fill de Jehoi-xafat, fill de Nimxí, contra Jehoram. Aquest defensava Ramot-Galaad, i amb ell tot Israel, contra l’atac de Hazael, rei de Síria,

15però hagué de tornar a Jizreel per fer-se curar les ferides que li havien causat els sirians en la lluita contra Hazael, rei de Síria. Jehú havia dit: “Us demano que ningú no corri a sortir de la ciutat per anar a comunicar-ho a Jizreel.”

16I Jehú, muntant dalt del seu carro, es va dirigir a Jizreel, ja que Jehoram era allà, enllitat. També Ahazià, rei de Judà, havia baixat per visitar-lo.

17El vigia apostat dalt la torre de Jizreel veié la tropa de Jehú que s’acostava, i digué: “Veig una tropa!” I Jehoram va manar: “Pren un genet i envia’l al seu encon-tre, i que pregunti: Veniu en so de pau?”

18El genet va anar al seu encontre i digué: “El rei diu això: Veniu en so de pau?” Però Jehú respongué: “Què t’im-porta, a tu, la pau? Posa’t a la meva reraguarda!” I el vigia va donar aquest avís: “El missatger ha arribat fins a on són ells, però no torna.”

19Llavors va enviar un altre genet que va arribar fins on eren ells i els digué: “El rei diu això: Veniu en so de pau?” Però Jehú respongué: Què t’importa, a tu, la pau? Posa’t a la meva reraguarda!”

20I el vigia va donar aquest avís: “Ha arribat fins a on són ells, però no torna. La manera de córrer és com la de Jehú, fill de Nimxí, que condueix com un boig.”

21Llavors Jehoram digué: “Engan-xeu!” Van enganxar el seu carro, i van sortir Jehoram, rei d’Israel, i Ahazià, rei de Judà, cadascun en el seu carro, diri-gint-se a l’encontre de Jehú, i el van aconseguir a la propietat de Nabot, el jizreelita.

Mort de Jehoram

22Quan Jehoram tingué a la vista Jehú, li preguntà: “¿Véns en so de pau, Jehú?” Ell va contestar: “Quina pau hi pot ha-ver, mentre continuen les fornicacions de la teva mare Jezabel i les seves abundants bruixeries?”

23Llavors Jehoram va girar les regnes i emprengué la fugida, tot dient a Aha-zià: “Traïció, Ahazià!”

24Però Jehú va tensar el seu arc i va ferir Jehoram per entre les espatlles; la fletxa li va travessar el cor i va caure estès dins el carro.

25Llavors, Jehú digué a Bidcar, el seu ajudant: “Agafa’l i tira’l al camp de Na-bot, el jizreelita. Recorda que, quan tu i jo anàvem plegats en el seguici del seu pare Acab, el Senyor va pronunciar con-tra ell aquesta sentència:

26‘¿No és cert que ahir vaig veure la sang de Nabot i la sang dels seus fills? Paraula del Senyor: Jo et donaré la paga en aquest mateix terreny, diu el Senyor.’ Ara, doncs, aixeca’l i tira’l al terreny de Nabot, segons la paraula del Senyor.”

Mort d’Ahazià

27Ahazià, rei de Judà, veient això, va fugir corrents camí de la Casa de l’Hort, però Jehú el va perseguir cridant: “Mateu també aquest!” I el van ferir dalt del carro, a la pujada de Gur, prop d’Ibleam; però aconseguí fugir a Me-guidó, on va morir.

28Els seus seguidors el van transportar en un carro a Jerusalem i el van enterrar al seu sepulcre, amb els seus pares, a la ciutat de David.

29Ahazià havia començat a regnar sobre Judà l’any onzè de Jehoram, fill d’Acab.

Mort de Jezabel

30Després, Jehú va anar a Jizreel. Quan Jezabel ho va saber, es va pintar els ulls amb cosmètic, es va engalanar el cap i es va posar a mirar per la finestra.

31Quan Jehú travessava el portal, ex-clamà: “¿Li ha anat bé a Zimrí, l’assassí del seu senyor?”

32Ell va alçar el cap, mirant cap a la finestra, i digué: “Qui està a favor meu? Qui?” I dos o tres servents del palau van sortir vers ell.

33Llavors digué: “Llanceu-la daltabaix!” La hi van llançar, i la seva sang va esquitxar parets i cavalls, i aquests la van trepitjar.

34Llavors va entrar al palau i, després de d’haver menjat i begut, va ordenar: “Aneu a buscar aquella maleïda i se-pulteu-la, que és filla de rei.”

35Van anar per sepultar-la, però només hi van trobar el crani, els peus i les mans.

36Van tornar i li ho van comunicar. I ell digué: “És la sentència que el Senyor va pronunciar per mitjà d’Elies, tixbita, quan digué: Al camp de Jizreel, els gossos devoraran la carn de Jezabel,

37I el seu cadàver serà com els fems escampats pel camp, al terreny de Jizreel, i ningú no podrà dir: Aquesta és Jezabel!”