JEREMIES 21 - Bíblia Evangèlica Catalana

Missatge al rei Sedecies

1Revelació que Jeremies va re-bre de part del Senyor quan el rei Sedecies li va enviar Paixhur, fill de Malquià, i el sacerdot Sofonies, fill de Maasseià, perquè li diguessin:

2“Et prego que consultis el Senyor sobre nosaltres, perquè el rei Nabucodo-nosor de Babilònia s’alça per fer-nos la guerra. Potser el Senyor obrarà a favor nostre d’acord amb els seus molts prodi-gis, i aquell es retirarà del nostre davant.”

3Jeremies els respongué: “Torneu aquesta resposta a Sedecies:

4Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Mireu, jo faré recular les forces armades de què disposeu i que s’enfronten al rei de Babilònia i als caldeus que us asset-gen des de fora de les muralles, i faré que s’apleguin dins d’aquesta ciutat.

5Llavors jo mateix lluitaré contra vosaltres amb mà estesa i braç potent, amb furor, amb enuig i ple d’ira.

6I feriré tots els habitants d’aquesta ciutat, tant els homes com el bestiar, i moriran d’una gran pesta.

7I després –diu el Senyor–, tant Sedecies, el rei de Judà, com els seus servidors, el poble i els qui en aquesta ciu-tat hagin sobreviscut a la pesta, l’espasa i la fam, els lliuraré a mans de Nabuco-donosor, rei de Babilònia, i a mans dels seus enemics i dels qui els volen matar, perquè els passin a fil d’espasa; no els perdonaran, no tindran pietat ni sentiran compassió.”

8Anuncia també a aquest poble: “Això diu el Senyor: Mireu, jo poso davant vostre el camí de la vida i el camí de la mort.

9Els qui es quedin en aquesta ciutat moriran per l’espasa, la fam o la pesta; però els qui en surtin i es rendeixin als caldeus que us assetgen, viuran; la pròpia vida els farà de botí.

10Perquè jo em poso de cara a aquesta ciutat per fer mal i no pas per fer bé –diu el Senyor: caurà en mans del rei de Babilònia, que hi calarà foc.”

Missatge a la família reial

11A la casa reial de Judà: Escolteu el missatge del Senyor!

12Casal de David, això diu el Senyor: “Administreu justícia cada matí, i alli-bereu l’oprimit de mans de l’opressor, no sigui que el meu enuig esclati com un foc i s’inflami de tal manera que ningú no el pugui apagar, per culpa de les vostres malvades accions!

13Mira, vaig contra tu, la que resideix a la vall, la Roca de la Plana –ha dit el Senyor. Vosaltres dieu: Qui podrà llençar-se damunt nostre o podrà pene-trar als nostres amagatalls?

14Jo us castigaré com mereixen les vostres accions –diu el Senyor: encen-dré un foc dins el vostre bosc que ho devorarà tot al seu entorn.”