1 SAMUEL 18 - Bíblia Evangèlica Catalana

Amistat entre David i Jonatan

1Acabada la conversa amb Saül, l’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix.

2Saül, aquell mateix dia, se’l va quedar al seu costat i no el va deixar tornar a casa del seu pare.

3Jonatan, per la seva part, va fer un pacte d’amistat amb David, perquè l’es-timava com a si mateix.

4Es va desprendre del mantell que duia i el va donar a David, junt amb el seu vestit. El mateix va fer amb l’espasa, l’arc i el cinturó.

5David aconseguia èxit en totes les empreses que Saül li encomanava, per això el va posar al front dels seus guer-rers. I es va fer apreciar de tot el poble, i també dels servidors de Saül.

Saül gelós de David

6Una vegada, quan feien l’entrada, des-prés que David tornés de matar els filisteus, van sortir les dones de totes les poblacions d’Israel per rebre el rei Saül amb càntics i danses, al so dels tambo-rins i dels platerets, i amb crits de joia.

7Tot ballant, les noies cantaven així:

“Saül n’ha matat milers,

i David, desenes de milers!”

8Això va disgustar molt Saül; aquestes paraules el van molestar, i pensava: “A David li atribueixen desenes de milers, i a mi, sols milers. Només li falta el reialme.”

9D’ençà d’aquell dia, Saül va comen-çar a mirar malament David.

10L’endemà, Saül tingué un atac del mal esperit de Déu i delirava dins de casa seva, mentre David tocava com de costum. Saül duia una llança a la mà.

11Llavors Saül, brandant la llança, va pensar: “Clavaré David a la paret.” Però David el va esquivar dues vegades.

12Saül tenia por de David, perquè el Senyor estava amb David i s’havia apar-tat del costat d’ell.

13Per això, Saül el va apartar del seu costat nomenant-lo comandant de l’exèrcit, i quan sortia i entrava anava de capdavanter de les tropes.

14David tenia èxit en totes les empreses, i el Senyor era amb ell.

15Saül li tenia por, perquè s’adonava del seu gran èxit.

16Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era qui els dirigia quan sor-tien i tornaven de campanya.

Matrimoni de David

17Llavors Saül digué a David: “Mira, et vull donar per muller Merab, la meva filla gran; només cal que em facis de paladí i lluitis en les batalles del Senyor.” Saül pensava: “No cal que sigui la meva mà que vagi contra ell; ja hi anirà la mà dels filisteus.”

18David va contestar a Saül: “Què sóc jo i què representa la meva família paterna a Israel perquè esdevingui gendre del rei?”

19Però quan va arribar el moment de donar Merab, la filla de Saül, a David, la van donar per muller a Adriel, el me-holatita.

20Però Mical, l’altra filla de Saül, esti-mava David, i quan ho van dir a Saül li va encantar la notícia.

21Saül va pensar: “La hi donaré, i així ella li servirà de parany perquè la mà dels filisteus caigui damunt d’ell.” Saül, doncs, per segona vegada, digué a David: “Avui pots ser el meu gendre.”

22I va encarregar als seus servidors: “Parleu amb David en privat i digueu-li: Ja veus que el rei et té afecte i tots els cortesans t’aprecien; ara, doncs, accepta ser gendre del rei.”

23Els servidors de Saül van repetir aquestes paraules, en privat, a David, però aquest va replicar: “¿Penseu que és cosa fàcil arribar a ser gendre del rei, jo, que sóc un home pobre i de baixa condició?”

24Els servidors de Saül van comunicar-li: “Aquesta és la resposta que ha donat David.”

25Llavors Saül contestà: “Digueu això a David: El rei no desitja el dot acostumat, sinó cent prepucis dels filisteus per venjar-se dels enemics del rei.” Però el que es proposava Saül era fer caure David a les mans dels filisteus.

26Els servidors van trametre les seves paraules a David, i ell va trobar acceptable la proposta per a ser gendre del rei. Com que encara no s’havien complert els dies fixats,

27David es va preparar i va marxar amb els seus homes. Va matar dos-cents filisteus i va portar els seus prepucis, en nombre exacte, i els va lliurar al rei per poder ser el seu gendre. I ell li va con-cedir la seva filla Mical per muller.

28Saül va veure i comprovar que el Senyor era amb David i que la seva filla Mical l’estimava.

29Això va fer que Saül es tornés més recelós envers David, i li va ser hostil sempre més.

30A més, els prínceps dels filisteus sortien a fer incursions, però cada vegada que sortien, David obtenia més èxit que cap altre dels comandants de Saül, i el seu nom es feia famós.