DEUTERONOMI 27 - Bíblia Evangèlica Catalana

La llei gravada sobre pedres

1I Moisès, amb els ancians d’Is-rael, va manar això al poble: “Compliu tot el manament que avui us prescric.

2I serà que el dia que passis el Jordà per anar a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, erigiràs uns grans pilars que allisaràs amb calç,

3i damunt hi gravaràs totes les pa-raules d’aquesta llei, perquè puguis entrar a ocupar la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, terra que re-galima llet i mel, tal com t’havia promès el Senyor, el Déu dels teus avantpassats.

4Quan hagis passat el Jordà, doncs, erigiràs aquests pilars, tal com us mano avui, en el mont Ebal, i els allisareu amb calç.

5I edificaràs allà un altar al Senyor, el teu Déu, un altar de pedres, sense tre-ballar-les amb el ferro.

6De pedres senceres haurà de ser cons-truït aquell altar del Senyor, el teu Déu, i al damunt hi oferiràs els holocaustos al Senyor, el teu Déu,

7i hi sacrificaràs ofrenes de reconci-liació i en menjaràs i t’alegraràs en presència del Senyor, el teu Déu.

8I sobre aquells pilars gravaràs ben clarament totes les paraules d’aquesta llei.”

9Després Moisès, amb els sacerdots levites, dirigint-se a tot Israel, digué: “Calla i escolta, Israel. Avui has esde-vingut el poble del Senyor Etern, el teu Déu.

10Obeeix, doncs, la veu del Senyor, el teu Déu, i compleix els seus manaments i els seus estatuts que avui et prescric.”

Benediccions i malediccions

11Moisès, aquell dia, va donar ordres al poble i els digué:

12“Aquests són els qui s’han de situar sobre el mont Garizim per a beneir el poble, quan hàgiu passat el Jordà: Simeó, Leví, Judà, Issacar, Josep i Benjamí.

13I aquests són els qui s’han de situar sobre el mont Ebal per a llençar la maledicció: Rubèn, Gad, Aser, Zabuló, Dan i Neftalí.

14Llavors els levites dirigiran una aren-ga a tots els homes d’Israel proclamant en veu alta:

15‘Maleït l’home que faci una escultu-ra o una imatge de fosa, abominació per al Senyor, obra de les mans d’un artesà, i la guardi amagada.’ I tot el poble res-pondrà: ‘Amén!’

16‘Maleït aquell qui tracti indignament el seu pare o la seva mare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

17‘Maleït aquell qui redueixi els límits de propietat del seu veí.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

18‘Maleït aquell qui desviï un cec en el camí.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

19‘Maleït aquell qui violi el dret del foraster, de l’orfe o de la viuda.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

20‘Maleït aquell qui jegui amb la dona del seu pare, perquè ha profanat el llit del seu pare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

21‘Maleït aquell qui copuli amb una bèstia.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

22‘Maleït aquell qui jegui amb la seva germana, filla del seu pare o filla de la seva mare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

23‘Maleït aquell qui jegui amb la seva sogra.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

24‘Maleït aquell qui mati d’amagat el seu proïsme.’ I tot el poble respondrà: “Amén!’

25‘Maleït aquell qui accepti suborn per matar una persona innocent.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

26‘Maleït aquell qui no mantingui la vigència de les paraules d’aquesta llei perquè siguin observades.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’