SALMS 19 - Bíblia Evangèlica Catalana

El cel explica la glòria de Déu(Del mestre de cant. Salm de David.)

1El cel explica la glòria de Déu,

i el firmament declara el que les seves mans han creat.

2L’un jorn ho deixa dit a l’altre jorn,

i les nits s’ho revelen l’una a l’altra.

3No s’expressa, no són paraules,

no és un so que es pugui sentir.

4Per tota la terra s’escampa la seva crida

i fins al límit del món s’estén el seu llenguatge.

I allà hi aixecà un pavelló per al sol;

5ell en surt com un espòs de la seva cambra,

radiant com un atleta a fer la cursa;

6en l’un extrem del cel té l’eixida,

i fa el circuit fins a l’altre extrem:

res no s’escapa del seu escalf.

7La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima;

el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.

8Els manaments del Senyor són rectes, alegren el cor;

el precepte del Senyor és clar, il·lu-mina els ulls.

9El temor del Senyor és pur, és perpetu;

els decrets del Senyor són veritat, tots ells són justos;

10són més desitjables que l’or,

més que l’or fi en abundor;

i més dolços que la mel

i que el regalim de la bresca.

11Encara que el teu servent s’hi es-forci,

i en observar-los hi posi gran cons-tància,

12qui s’adona de les pròpies errades?

Perdona’m les faltes inconscients,

13i preserva’m també de la supèrbia;

que no em domini!,

llavors seré irreprensible

i net d’una greu culpa.

14Siguin ben acollides les paraules de la meva boca,

i els sentiments del meu cor davant teu,

Senyor, defensor meu i redemptor meu!