SALMS 18 - Bíblia Evangèlica Catalana

El Senyor és la meva rocaDel mestre de cant. De David, servent del Senyor. Càntic que li adreçà el dia que el Senyor el des-lliurà de les mans de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir:

1Jo t’estimo, Senyor, fortalesa meva.

2El Senyor és la meva roca i el meu castell,

el meu llibertador i el meu Déu,

el penyal on jo m’emparo,

escut i defensa salvadora, el meu refugi.

3Invoco el Senyor, que és digne de lloança,

i dels meus enemics em veig salvat.

4M’encerclaven els lligams de la mort,

i els torrents de Belial m’espaor-dien;

5els llaços infernals em rodejaven,

m’havien sorprès els paranys de la mort.

6En la meva angoixa invocava el Senyor,

vers el meu Déu implorava;

des del seu santuari va sentir el meu crit,

i el clam que li adreçava ressonà a la seva orella.

7Llavors, la terra fou sacsejada i tre-molà,

els fonaments de les muntanyes trontollaven,

s’enfonsaven sota el seu furor.

8Del seu bufec pujà una fumarada

i la seva boca llançava foc abrusador,

tot ell era una brasa roent.

9Inclinà la volta del cel, i davallà;

tenia estesa sota els peus una fosca nuvolada.

10Volava prenent un querubí per muntura

i planava sobre les ales del vent.

11Com a cobertura es féu un cercle de tenebres,

i com a pavelló, les aigües tenebroses

sobre una nuvolada de foscúria.

12Els núvols, pel fulgor de la seva presència,

esclataren en pedregada i centelles de foc.

13Des del cel el Senyor féu esclatar la tronada,

i l’Altíssim féu retrunyir la seva veu.

14Disparà les seves fletxes i els es-pantà,

multiplicà els llamps i sembrà la derrota.

15El fons de les aigües quedà a la vista,

i els fonaments de la terra, al des-cobert,

sota la teva imprecació, Senyor,

de la forta alenada de la teva indig-nació.

16Des de dalt allargà la mà i m’agafà,

em tragué fora de tanta angúnia,

17m’arrancà del meu potent enemic,

dels qui m’odiaven i eren més forts que no pas jo.

18Volien assaltar-me en dia d’infor-tuni,

però el Senyor vingué a sostenir-me;

19m’ha fet sortir a camp obert,

m’alliberà perquè em vol bé.

20El Senyor recompensa la meva justícia;

em retribueix la puresa de les me-ves mans,

21perquè he guardat els camins del Senyor

i no m’he allunyat del respecte al meu Déu.

22Tinc present tots els seus decrets,

mai no he rebutjat els seus preceptes;

23he complert amb ell honestament,

i m’he guardat de la dolenteria.

24Així em retribueix el Senyor la me-va justícia,

segons la puresa de les meves mans davant els seus ulls.

25Amb el fidel et mostres fidel,

amb l’home íntegre et mostres ín-tegre,

26amb el sincer et portes sincerament,

però amb el falsari et tornes rigorós.

27Que tu defenses el poble humiliat,

i fas abaixar els ulls als superbs.

28Tu, Senyor, fas brillar la meva llum,

Déu meu, que il·lumines les meves tenebres.

29Amb tu jo em llanço contra els exèrcits,

amb el meu Déu traspasso la muralla.

30El camí de Déu és perfecte,

la paraula del Senyor, digna de con-fiança.

Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen.

31Qui és Déu fora del Senyor?

Qui és una roca ferma fora del nostre Déu?

32És ell que m’ha armat de valentia

i ha fet irreprensible la meva con-ducta.

33Qui fa els meus peus semblants als de les daines

i em manté ferm dalt dels cims.

34Ha entrenat les meves mans per al combat,

els meus braços per a tensar la ba-llesta.

35M’has donat l’escut de la teva pro-tecció,

i la teva dreta em sosté,

la teva benignitat m’eleva.

36Tu alleugeres el pas del meu cami-nar,

i els meus turmells no flaquegen.

37Persegueixo els meus enemics i els atrapo,

i no torno sense haver-los abatut.

38Els he vençut i no podran alçar-se;

han caigut sota els meus peus.

39Tu m’has cenyit per a la lluita,

doblegues sota meu els meus agres-sors,

40fas que els meus enemics fugin,

i he pogut suprimir els qui m’odia-ven.

41Criden, però ningú no els salva;

s’adrecen al Senyor, però no els respon.

42Els desfaig com la pols que el vent s’emporta,

els aixafo com el fang del carrer.

43Tu m’has lliurat dels avalots del poble,

m’has fet cap d’altres nacions.

Un poble que jo no coneixia ara em serveix;

44amb gran atenció m’obeeixen,

gent forastera busca complaure’m.

45Els estrangers s’han afeblit,

surten tremolant dels seus reductes.

46Visca el Senyor i beneïda sigui la meva roca!

Sigui exalçat el Déu de la meva sal-vació!

47Déu, que et dignes vindicar-me

i abats els pobles als meus peus;

48queem deslliures dels meus enemics,

m’alces fora l’abast dels meus ad-versaris

i em salves de l’home violent.

49Per això et lloaré, Senyor, enmig de les nacions;

cantaré salms al teu Nom:

50“Ell és qui magnifica les victòries del seu rei,

qui tracta bondadosament el seu Ungit,

David, i el seu llinatge per sempre.”