1 CRÒNIQUES 12 - Bíblia Evangèlica Catalana

Els aliats de David

1Aquests són els qui es van ajuntar amb David a Siclag, quan encara s’amagava per causa de Saül, fill de Quix. Eren entre els herois «associats en la guerra».

2Empraven l’arc, igualment hàbils amb la dreta que amb l’esquerra per a tirar pedres i disparar fletxes. De la parentela de Saül, el benjaminita, eren:

3Ahièzer, que era el seu cap, i després Joaix; tots dos eren fills de Xemaà, de Guibà. També Jeziel i Pèlet, fills d’Azmàvet; Beracà, Jehú, d’Anatot;

4Ixmaià, el gabaonita, heroi entre els trenta i cap del grup; Irmeià, Jahaziel, Johanan, Jozabad, de Guederà;

5Eluzai, Jerimot, Bealià, Xemariahu i Xefatiahu, l’harufita;

6Elcanà, Ixiahu, Azarel, Joèzer i Jai-xobam, coreïtes;

7Joelà i Zebadià, fill de Jeroham, de Guedor.

8Hi havia també alguns dels gadites, guerrers valents que es van passar a David al seu refugi del desert. Eren guerrers experts en combat, destres amb l’escut i la llança. Tenien aspecte de lleons i eren lleugers com gaseles dalt les muntanyes.

9Ezer era el seu cap; Obadià, el segon; Eliab, el tercer;

10Mixmannà, el quart; Irmeià, el cinquè;

11Atai, el sisè; Eliel, el setè;

12Johanan, el vuitè; Elzabad, el novè;

13Irmeiahu, el desè; i Macbannai, l’onzè.

14Aquests eren els descendents de Gad, caps de l’exèrcit; el de menor grau en comandava cent, i el de major grau en comandava mil.

15Aquests eren els qui van passar el Jordà el primer mes, quan desborda per totes les ribes, i van fer fugir tots els habitants de les valls, cap a l’orient i cap a l’occident.

16També alguns de Benjamí i de Judà van anar al refugi de David.

17David els va sortir a l’encontre, pren-gué la paraula i els digué: “Si veniu a mi en so de pau, per ajudar-me, m’uniré de cor amb vosaltres; però si heu vingut per trair-me als meus enemics, quan jo no he fet res de mal, que el Déu dels nostres pares ho vegi i ho castigui!”

18Llavors, l’esperit vingué sobre Amassai, cap dels trenta, i digué:

“Per a tu, David,

i amb tu, fill de Jessè! Pau, pau a tu,

i pau als qui et fan costat, perquè el teu Déu t’ajuda!”

Llavors David els va acollir i els va incorporar entre els qui dirigien les incursions.

19També alguns de Manassès es van passar a David, quan anava amb els filisteus a lluitar contra Saül. Si bé David no va poder ajudar els filisteus, perquè, després d’unes deliberacions, els prín-ceps dels filisteus el van acomiadar i di-gueren: “Podria reconciliar-se amb Saül, el seu amo, a costa dels nostres caps!”

20Els de Manassès que es van passar al seu bàndol, quan tornava de Siclag, foren: Adnah, Jozabad, Jediael, Micael, Jozabad, Elihú i Sil·letai, que eren caps de milers de Manassès.

21Aquests van ajudar David contra els atacs dels escamots, perquè tots ells eren guerrers valents, i van esdevenir comandants de l’exèrcit.

22Cada dia arribaven més homes a David per unir-se-li, fins al punt que es va formar un gran exèrcit, un exèrcit nombrós.

Guerrers de David presents a l’entronització

23Aquest és el nombre de les forces equipades per a la guerra que es van aplegar amb David, a Hebron, a fi de traspassar-li la reialesa de Saül, segons el manament del Senyor.

24Dels descendents de Judà, que por-taven escut i llança, sis mil vuit-cents, equipats per a la guerra.

25Dels descendents de Simeó, set mil cent guerrers valents, equipats per a la guerra.

26Dels descendents de Leví, quatre mil sis-cents,

27a més de Joiadà, cap dels aaronites, amb tres mil set-cents,

28i Sadoc, jove fort i valent, amb vint-i-dos capitans de la seva casa paterna.

29Dels descendents de Benjamí, parents de Saül, tres mil, perquè la major part d’ells, fins llavors, es mantenia fidel a la casa de Saül.

30Dels descendents d’Efraïm, vint mil vuit-cents guerrers valents, de molt de renom entre les seves famílies paternes.

31De la mitja tribu de Manassès, divuit mil, designats nominalment per a venir a proclamar David rei.

32Dels descendents d’Issacar, experts en el coneixement dels temps per saber què calia fer a Israel, dos-cents caps amb tots els parents que tenien a les seves ordres.

33De Zabuló, cinquanta mil homes ap-tes per a la guerra i preparats per a com-batre amb tota mena d’armes de guerra, i disposats a entrar en combat sense defalliment.

34De Neftalí, mil capitans i, amb ells, trenta-set mil homes armats d’escut i llança.

35Dels danites, vint-i-vuit mil sis-cents, equipats per a la guerra.

36D’Aser, quaranta mil homes aptes per a la guerra i equipats per al combat.

37I de l’altra banda del Jordà, dels ru-benites, dels gadites i de la mitja tribu de Manassès, cent vint mil homes equi-pats amb tota mena d’armes per al combat.

38Tots aquests guerrers, en formació de combat, vingueren a Hebron fermament decidits a proclamar David rei de tot Israel. També tota la resta d’Israel estava d’acord a fer rei David.

39Van estar-se allà tres dies amb David, menjant i bevent, perquè els seus germans els havien portat provisions.

40També els seus veïns, fins els d’Is-sacar, Zabuló i Neftalí, els van enviar ases, camells, mules i bous carregats de queviures: provisions de farina, pans de figues, panses, vi, oli, bestiar gros i me-nut, tot en abundància, perquè hi havia alegria a Israel.