GÈNESI 12 - Bíblia Evangèlica Catalana

Déu crida Abram

1El Senyor digué a Abram: “Vés-te’n de la teva terra, de la teva família i de la casa del teu pare cap al lloc que et mostraré.

2De tu en faré un gran poble, et beneiré, engrandiré el teu nom i esdevindràs una benedicció.

3Beneiré els qui et beneeixin i maleiré els qui et maleeixin; i en tu seran be-neïdes totes les nacions de la terra.”

4Abram va marxar, tal com el Senyor li havia manat, i amb ell hi va anar Lot. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys.

5Abram prengué la seva esposa Sarai, el seu nebot Lot, amb tota la hisenda que havia aplegat i el personal que havia adquirit a Haran, i van marxar per anar a la terra de Canaan, i allà van fer cap.

Abram a Canaan

6Abram va travessar el país fins al santuari de Siquem, a l’Alzina de Moré. En aquell temps els cananeus ocupaven el país.

7El Senyor s’aparegué a Abram i li digué: “A la teva descendència donaré aquesta terra.” I allà mateix va construir un altar al Déu Etern que se li havia aparegut.

8D’aquell paratge es traslladà a la mun-tanya, a l’orient de Betel, i hi va plantar les seves tendes; entre Betel, a l’occident, i Ai, a l’orient. En aquell lloc, va alçar un altar al Déu Etern i va invocar el seu nom.

9Després, Abram anà avançant, fent acampades, en direcció al Nègueb.

Abram a l’Egipte

10Esdevingué una època de fam al país i Abram va baixar cap a l’Egipte, amb intenció de quedar-s’hi, perquè la fam era aclaparadora en aquella terra.

11Quan ja eren a punt d’entrar a l’Egip-te, digué a Sarai, la seva muller: “Vet aquí que tu ets una dona de molt bon veure,

12i quan els egipcis et vegin, diran: ‘És la seva muller’; i em mataran a mi, i a tu et deixaran viva.

13Per tant, digues que ets la meva germana, i així, per la deferència que et tindran, em tractaran bé i gràcies a tu podré conservar la vida.”

14I així va ser. Quan Abram va entrar a l’Egipte, els egipcis s’adonaren que la dona era molt bonica.

15Uns oficials del faraó la van veure i en feren grans elogis davant d’ell, de manera que la dona fou conduïda a la casa del faraó.

16Aquest va tractar Abram amb defe-rència per causa d’ella, i així obtingué ovelles, vaques, ases, esclaus i esclaves, someres i camells.

17Però el Senyor va atacar el faraó i la seva família amb greus plagues, per causa de Sarai, la muller d’Abram.

18Llavors el faraó féu venir Abram i li digué: “Què és això que has fet amb mi? Per què no em vas dir que era la teva muller?

19Per què vas dir: ‘És la meva germana’, fent que jo la prengués per muller? Mira, aquí tens ara la teva muller: agafa-la i vés-te’n!”

20I el faraó li va disposar una escorta que el dugués a fora, amb la seva muller i amb tot el que posseïa.