2 CRÒNIQUES 18 - Bíblia Evangèlica Catalana

Miquees anuncia la derrota d’Acab

1Quan Josafat ja tenia abundància de riqueses i honors, es va emparentar amb Acab.

2Al cap d’alguns anys va baixar a Samaria per visitar Acab, i Acab va fer matar una gran quantitat d’ovelles i de vedells en honor seu i per a la gent que l’acompanyava. Després li va proposar d’atacar Ramot-Galaad amb ell.

3Llavors Acab, rei d’Israel, digué a Josafat, rei de Judà: “Vols venir amb mi contra Ramot-Galaad?” I ell li respon-gué: “Jo sóc com tu, el meu poble és com el teu poble; vindré a la guerra amb tu.”

4A més, Josafat digué al rei d’Israel: “Et prego que consultis la paraula del Senyor.”

5El rei, doncs, va convocar els profetes, en nombre d’uns quatre-cents, i els preguntà: “Hem d’anar a combatre contra Ramot-Galaad o ho haig de deixar es-tar?” Ells li van contestar: “Vés-hi, que Déu la posarà en mans del rei.”

6Però Josafat va preguntar: “¿No hi haurà aquí cap més profeta del Senyor, perquè puguem consultar-lo per mitjà d’ell?”

7El rei d’Israel respongué a Josafat: “Queda un home pel qual podríem con-sultar el Senyor, però jo l’avorreixo perquè mai no em profetitza res de bo, sinó malaurances. És Micàiehu, fill d’Imlà.”

8Llavors el rei d’Israel va cridar un eunuc, i li digué: “Fes venir de seguida Micàiehu, fill d’Imlà.”

9El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, seien cadascun al seu tron, amb vestits de gala, en una plaça a l’entrada de la porta de Samaria, i tots els profetes es-taven en èxtasi profètic davant d’ells.

10I Sidquiahu, fill de Quenaanà, s’ha-via fet uns corns de ferro i deia: “Amb aquests envestiràs els siris fins que no en quedi cap.”

11I tots els profetes anunciaven el mateix i deien: “Puja a Ramot-Galaad i venceràs; perquè el Senyor la posarà en mans del rei.”

12El missatger que havia anat a buscar Micàiehu li va parlar així: “Mira que els pronòstics dels profetes són unànimes sobre l’èxit del rei. Procura parlar com un d’ells i pronostica bon succés.”

13Però Micàiehu respongué: “Per vida del Senyor, que allò que el meu Déu m’indiqui, allò mateix és el que haig de dir.”

14Va arribar davant del rei, i el rei li preguntà: “Micàiehu, hem d’anar a llui-tar contra Ramot-Galaad o ho haig de deixar estar?” I ell li digué: “Pugeu-hi i vencereu, perquè seran lliurats a les vostres mans.”

15El rei li va replicar: “Quantes vegades t’haig de juramentar que no em di-guis més que la veritat en nom del Senyor?”

16Llavors ell respongué: “Jo he vist tot Israel escampat per les muntanyes, com ovelles sense pastor, mentre el Senyor deia: Aquests no tenen amo; que cadas-cú torni en pau a casa seva.”

17I el rei d’Israel digué a Josafat: “¿No et deia jo que aquest mai no pronostica res de bo per a mi, sinó malaurances?”

18Micàiehu replicà: “Escolteu, doncs, la paraula del Senyor: Jo veia el Senyor assegut al seu tron, i tots els exèrcits celestials situats a la seva dreta i a la seva esquerra.

19I el Senyor deia: ‘Qui enganyarà Acab perquè ataqui i caigui a Ramot-Galaad?’ I els uns deien una cosa i els altres en deien una altra.

20Llavors es va avançar un esperit, es va aturar davant del Senyor i li digué: ‘Jo l’enganyaré.’ I el Senyor li digué: ‘De quina manera?’

21I ell li respongué: ‘Hi aniré i faré d’esperit de mentida a la boca de tots els seus profetes.’ I el Senyor li digué: ‘Tu aconseguiràs enganyar-lo. Vés i fes-ho així.’

22Ara, doncs, el Senyor ha posat espe-rit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè el Senyor ha de-cretat la teva ruïna.”

23Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanà, es va acostar a Micàiehu i li va donar una bufetada dient-li: “¿Per on l’esperit del Senyor ha sortit de mi per venir a parlar amb tu?”

24Micàiehu li respongué: “Tu mateix ho veuràs el dia que vagis amagant-te d’estatge en estatge.”

25Llavors el rei d’Israel va ordenar: “Agafeu Micàiehu i torneu-lo a dur a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei,

26i digueu-los: Això ordena el rei: Tan-queu aquest a la presó i poseu-li ració curta de pa i aigua fins que jo torni en pau.”

27A tot això, Micàiehu digué: “Si tu tornes en pau, és que el Senyor no ha parlat per mi.” I hi afegí: “Escolteu-ho tots els pobles!”

Mort d’Acab a Ramot-Galaad

28Tot seguit, el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad.

29I el rei d’Israel digué a Josafat: “Em disfressaré i entraré així a la batalla, però tu vesteix les teves vestidures.” El rei d’Israel es va disfressar i van entrar els dos a la batalla.

30El rei de Síria havia manat als capitans dels seus carros: “No ataqueu petit ni gran, aneu només contra el rei d’Israel.”

31Quan els capitans dels carros veieren Josafat, van pensar: “Aquest deu ser el rei d’Israel”, i es van girar per lluitar contra ell, però Josafat es va posar a cridar, i el Senyor el va ajudar: Déu va fer que el deixessin.

32Perquè, en veure els capitans dels carros que no era el rei d’Israel, van deixar de perseguir-lo.

33Però un home va disparar el seu arc a l’atzar i va ferir el rei d’Israel per entre les juntures de l’armadura; i aquest digué al seu auriga: “Gira i treu-me de la formació, que estic ferit.”

34Però aquell dia la batalla es va en-durir, i el rei es va haver d’esforçar per mantenir-se dret en el seu carro enfron-tat amb el siris fins a la tarda; i quan ja es ponia el sol, va morir.