1Succeí que quan Isaac s’havia fet vell, i els ulls se li havien afeblit fins al punt que ja no hi veia, féu venir Esaú, el seu fill gran, i li digué: “Fill meu”, i ell contestà: “Sóc aquí”.
2“Mira, jo ja sóc vell i no sé quan moriré.
3Per tant, pren ara les teves armes, el buirac i el teu arc, vés al camp i caça’m alguna peça,
4i fes-me’n un guisat dels que a mi m’agraden i porta-me’l perquè en men-gi i la meva ànima et beneeixi abans no em mori.”
5Mentre Isaac parlava al seu fill Esaú, Rebeca estava escoltant. Esaú se n’anà al camp a caçar una peça per al seu pare.
6Llavors Rebeca digué al seu fill Jacob: “Mira, acabo de sentir el teu pare que parlava amb el teu germà Esaú i li deia:
7‘Porta’m caça i fes-me’n un guisat perquè en mengi i et beneeixi davant el Senyor abans no em mori.’
8Ara, doncs, fill meu, escolta’m i fes el que et dic.
9Vés al ramat i porta’m dos cabridets dels millors, que jo en faré un guisat per al teu pare, dels que a ell li agraden;
10i tu et presentaràs al teu pare perquè en mengi i, així, et beneeixi a tu abans de morir.”
11Jacob replicà a la seva mare Rebeca: “Però si el meu germà Esaú és un home pelut i jo sóc de pell fina!
12Potser el meu pare em palparà i quedaré als seus ulls com un falsari, i m’hauré buscat una maledicció en comptes d’una benedicció.”
13Però la seva mare li respongué: “Que caigui damunt meu la teva maledicció, fill meu! Tu escolta’m, només, i vés a buscar-me’ls.”
14Jacob va anar a buscar-los i els dugué a la seva mare, i ella va preparar un guisat al gust del seu pare.
15Després Rebeca prengué els vestits del seu fill gran, Esaú, els millors que guardava a la casa, i els va posar a Ja-cob, el seu fill petit;
16i va cobrir-li les mans i la part fina del coll amb la pell dels cabridets.
17Llavors va posar a les mans de Jacob, el seu fill, el menjar i el pa que havia preparat.
18Ell va anar a trobar el seu pare i li digué: “Pare meu”, i ell respongué: “Sóc aquí. Qui ets, fill meu?”
19Jacob contestà al seu pare: “Sóc Esaú, el teu primogènit. He fet el que m’has dit. Au, alça’t, seu i menja de la meva caça, a fi que em beneeixi la teva ànima.”
20Isaac digué al seu fill: “Que aviat l’has trobada, fill meu.” Ell contestà: “El Senyor, el teu Déu, m’ha afavorit.”
21Isaac digué a Jacob: “Fes el favor d’acostar-te que et vull palpar, fill meu, a veure si ets de debò el meu fill Esaú o no.”
22Jacob es va acostar al seu pare Isaac i ell, palpant-lo, digué: “La veu és de Jacob, però les mans, prou són les mans d’Esaú.”
23I no el va reconèixer perquè les seves mans eren peludes com les del seu ger-mà Esaú, i així es disposà a beneir-lo.
24Encara li digué: “De debò ets el meu fill Esaú?” respongué: “Jo mateix sóc.”
25Llavors digué: “Serveix-me, fill meu, que menjaré de la caça i així et beneirà la meva ànima.” El va servir i ell va menjar; li dugué vi i ell va beure.
26El seu pare Isaac li digué: “Acosta’t, fill meu, i besa’m.”
27Ell s’hi acostà i el besà, i en sentir l’olor dels seus vestits, el beneí dient-li:
“Mira, l’olor del meu fill
és com la flaire d’un camp que el Senyor ha beneït.
28Que Déu et doni la rosada del cel
i la ufanor de la terra,
abundor de blat i de most.
29Que els pobles et serveixin
i les nacions es prosternin davant teu.
Que siguis amo dels teus germans
i es sotmetin a tu els fills de la teva mare.
Qui et maleeixi, maleït sigui;
i qui et beneeixi, beneït sigui!”
30Així que Isaac acabava de beneir Jacob, i just quan havia sortit Jacob de la presència del seu pare Isaac, arribava Esaú de la cacera.
31També ell va preparar un guisat su-culent i el presentà al seu pare i li digué: “Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill, perquè em beneeixi.”
32El seu pare Isaac li diu: “Qui ets tu?” I ell va respondre: “Sóc el teu fill Esaú, el teu primogènit.”
33Llavors Isaac, envaït per l’estupor, preguntà: “Qui és, doncs, aquell que ha caçat una peça i me l’ha portada? De tota ella n’he menjat abans que tu arri-bessis i l’he beneït, i beneït quedarà!”
34Tan bon punt Esaú va sentir les pa-raules del seu pare, tot esfereït, va dei-xar anar un crit fort i li digué: “Beneeix-me a mi també, pare meu!”
35Però ell li respongué: “El teu germà ha vingut amb engany i t’ha pres la benedicció.”
36Esaú exclamà: “Amb raó li diuen Jacob, ja que per dues vegades m’ha suplantat: m’ha pres la primogenitura, i heus aquí que ara em pren la benedicció!” I hi afegí: “No has guardat cap benedicció per a mi?”
37Isaac va contestar a Esaú: “Mira, l’he constituït senyor teu; tots els seus germans, els he posats sota el seu domini; i també li he concedit el gra i el most. Vist això, què puc fer per tu, fill meu?”
38Esaú digué al seu pare: “¿No tens més que una sola benedicció, pare meu? Beneeix-me a mi també, pare meu!” I Esaú esclatà en plors.
39Llavors el seu pare Isaac li digué per resposta:
“Heus aquí que viuràs lluny de l’ufa-nor de la terra
i de la rosada que baixa del cel.
40Viuràs de la teva espasa i serviràs al teu germà.
Però, a mesura que te n’alliberis,
et treuràs el seu jou del teu coll.”
Jacob fuig d’Esaú41Esaú va agafar odi contra Jacob a causa de la benedicció amb què el seu pare l’havia beneït, i dintre seu es deia: “Els dies del dol pel meu pare ja s’acosten, llavors mataré el meu germà Ja-cob.”
42Però Rebeca s’assabentà de les pa-raules del seu fill gran, Esaú, i fent venir el seu fill petit, Jacob, li digué: “Mira, el teu germà Esaú vol venjar-se de tu matant-te.
43Ara, doncs, fill meu, escolta el que et dic: alça’t i fuig a Canaan, on és el meu germà Laban,
44i estigues amb ell un temps, fins que la còlera del teu germà s’hagi calmat,
45fins que la rancúnia del teu germà s’hagi apartat de tu i hagi oblidat el que li has fet. Llavors jo et faré venir a buscar i et faré venir aquí. Per què us haig de perdre els dos en un sol dia?”
46Rebeca digué a Isaac: “Estic fasti-guejada de la vida a causa de les dones hitites. Si Jacob es casava amb una hitita com les que hi ha en aquesta terra, no voldria pas seguir vivint.”
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
