ISAÏES 44 - Bíblia Evangèlica Catalana

La fidelitat del Senyor, el Déu únic

1I ara escolta, Jacob, servent meu, Israel, que jo he escollit.

2Així parla el Senyor que t’ha fet, que et va formar al si matern, el qui t’aju-darà: “No temis, Jacob, servent meu, i tu Jeixurum que jo he escollit;

3perquè vessaré aigües sobre el secà i torrents sobre la terra eixuta. Vessaré el meu Esperit sobre la teva nissaga, i la meva benedicció sobre la teva descen-dència.

4Brotaran entre l’herbei com salzes entre rierols.

5Un dirà: “Jo sóc del Senyor”, un altre portarà el nom de Jacob, i la mà d’aquell altre escriurà: “Del Senyor”, i de cog-nom es dirà Israel.

6Així parla el Senyor, el Rei d’Israel, el seu Redemptor, el Senyor Totpode-rós: “Jo sóc el primer i el darrer; i fora de mi no existeix cap altre Déu.”

7Qui és com jo? Que es presenti i alci la veu, que s’expliqui i ho demostri com jo he fet des que vaig fundar el poble antic, que he revelat el futur i els fets que vindran.

8No tingueu por, no us alarmeu; ¿no t’ho he fet saber i t’ho he predit per endavant? Vosaltres en sou testimonis: ¿Existeix algun Déu fora de mi? No hi ha cap altra Roca, que jo sàpiga!

Sàtira contra els ídols

9Els fabricants d’ídols, tots plegats, no són res; i les seves precioses imatges són inútils; elles mateixes ho testimo-nien: no hi veuen ni comprenen res, per a vergonya de tots ells.

10Qui hi haurà que esculpeixi un déu o fongui una escultura que no fa cap servei?

11Però, mireu, tots els seus partidaris quedaran decebuts, i també els artesans, perquè només són homes. Que s’aple-guin tots, que es presentin: tremolaran i quedaran avergonyits tots plegats.

12El mestre ferrer fa una destral, la forja a la fornal i li dóna forma amb el mall, la treballa amb la força del seu braç; després té gana i li manquen les forces; no beu aigua i queda exhaust.

13L’escultor tallista estén un regle, di-buixa el disseny amb mangra, desbasta el tronc amb la gúbia i el torneja amb el compàs; li dóna una forma humana, a semblança d’un home formós, perquè s’estigui en una casa.

14Talla un cedre, pren un roure o una alzina que escull d’entre els arbres del bosc, i planta un pi que la pluja farà créixer;

15li serveixen de llenya: n’agafa per a escalfar-se, n’encén per a coure el pa; a més, en fa una escultura i l’adora.

16En crema una part al foc i cou la carn sobre les brases; se la menja fins que en té prou i després s’escalfa i diu: “Que n’és de bo escalfar-se i contemplar el foc!”

17I del restant en fa un déu, el seu ídol; s’inclina davant d’ell, l’adora i li prega: “Salva’m, tu que ets el meu déu!”

18No saben què fan ni entenen res; els ha tancant els ulls perquè no hi vegin, i el cor perquè no entenguin.

19I ningú no reflexiona, ni pensa, ni comprèn per a dir-se: “Una meitat l’he cremada al foc; a més, he cuit pa sobre les brases, hi he rostit carn i me l’he menjada; i ara, amb el que queda m’he de fer un ídol? ¿Davant d’un tros de fusta, m’he de prostrar?”

20Qui s’alimenta de cendra, un cor en-ganyat l’extravia; i no podrà salvar la seva ànima ni tampoc pensarà: “¿No serà una mentida, el que tinc a la mà?”

El Senyor, Redemptor d’Israel

21Recorda tot això, Jacob, i tu, Israel, que ets el meu servent. Jo t’he format, tu ets servidor meu; Israel, no t’oblidaré.

22He dissipat com un núvol les teves transgressions, i com una boira les teves culpes; torna a mi, perquè jo t’he re-dimit.

23Crida de joia cel, que el Senyor ha obrat! Proferiu aclamacions, abismes de la terra! Esclateu en lloances, munta-nyes i boscos, amb tots els vostres ar-bres! El Senyor ha redimit Jacob i s’ha mostrat gloriós a Israel!

24Així parla el Senyor, el teu Redemp-tor, el qui t’ha format des del si matern: Jo sóc el Senyor Etern, creador de totes les coses, que desplega el cel tot sol i aferma la terra sense ajut de ningú;

25qui desbarata les prediccions dels impostors i torna folls els endevins, qui fa rectificar els savis i canvia en follia la seva ciència.

26Jo, el qui confirma la paraula del seu servent i compleix els projectes dels seus enviats; el qui diu a Jerusalem: “Que sigui habitada”, i a les ciutats de Judà: “Que siguin reconstruïdes! Jo ai-xecaré les seves ruïnes!”;

27el qui diu a l’abisme: “Eixuga’t! Jo estroncaré els teus corrents!”;

28el qui diu de Cir: “És el meu pastor per a realitzar tots els meus propòsits”; i de Jerusalem: “Serà reconstruïda”, i del temple: “Serà restablert!”