ISAÏES 1 - Bíblia Evangèlica Catalana

Judà, una nació pecadora

1Visió d’Isaïes, fill d’Amós, referent a Judà i Jerusalem, en temps d’Ozies, de Jotam, d’Acaz i d’Ezequies, reis de Judà.

2“Escolta, cel; presta atenció terra, que el Senyor parla: He criat fills i els he enaltit, però ells s’han rebel·lat contra mi.

3El bou coneix el seu amo, i l’ase, la menjadora del seu propietari; Israel no em coneix, el meu poble no entén res.”

4Ai, nació pecadora, poble carregat de maldat, raça de malfactors, fills depra-vats! Han abandonat el Senyor, han pro-vocat la còlera del Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena.

5A què treu castigar-vos més, si heu de seguir prevaricant? Tot el cap està malalt, i tot el cor, defallit.

6De la planta dels peus fins al cap no hi ha cap part sana; només ferides, inflamació i nafres obertes que no han estat curades ni embenades ni amoro-sides amb oli.

7El vostre país és un desert, les vostres ciutats són incendiades; la vostra terra devorada pels estrangers davant vostre! Desolació i ruïna causada pels forasters!

8I la filla de Sió ha quedat com una cabana en una vinya, com una barraca en un camp de cogombres, com una ciutat assetjada.

9Si el Senyor Totpoderós no n’hagués deixat un petit romanent, hauríem quedat com Sodoma, seríem igual que Gomorra.

Crida al penediment

10Escolteu l’oracle del Senyor, mag-nats de Sodoma. Estigueu atents a la llei del nostre Déu, pobladors de Gomorra:

11“De què em valen tants de sacrifi-cis?” –diu el Senyor. Estic fart d’holocaustos de moltons i de sagí d’animals engreixats. No tinc complaença en la sang de toros, ni d’anyells, ni de bocs.

12Quan veniu a portar-los davant meu, qui us ha permès que trepitgin els meus atris?

13No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multi-tudinari: no puc sofrir maldat i festa.

14La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les.

15Quan estengueu les vostres mans, apartaré la meva mirada de vosaltres. Quan multipliqueu les oracions, no us escoltaré. Teniu les mans plenes de sang!

16Renteu-vos, purifiqueu-vos; aparteu la maldat de les vostres accions, deixeu de practicar el mal.

17Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.

18Veniu després i passem comptes –diu el Senyor–. Si els vostres pecats són com la grana, seran emblanquits com la neu; si són vermells com el carmesí, esdevindran com llana blanca.

19Si sou amatents i escolteu, menjareu el bo i millor de la terra;

20però si refuseu i us rebel·leu sereu devorats per l’espasa, perquè la boca del Senyor ha parlat.”

Lamentació sobre Jerusalem

21Com t’has convertit en adúltera, ciu-tat fidel! Eres plena de justícia, hi habitava l’equitat; però ara, només ho-micides!

22La teva plata s’ha tornat escòria; el teu vi, adulterat amb aigua.

23Els teus prínceps són rebels i com-panys de bandolers. Tots són amants del suborn i persegueixen les recompenses. No fan justícia a l’orfe ni els arriba la causa de la viuda.

24Per això diu el Senyor Etern, el Tot-poderós, el Fort d’Israel: “Ah, em resca-balaré dels meus adversaris, em venjaré dels meus enemics!

25Giraré la mà contra tu i purificaré amb foc les teves escòries, i separaré de tu tot el plom.

26Restauraré els teus jutges com al principi, els teus consellers, com eren abans; llavors et diran Ciutat de la Jus-tícia, Ciutat Fidel.

27Sió serà redimida amb judici, i els seus convertits, amb justícia.

28Però la destrucció dels transgressors i dels pecadors esdevindrà alhora, i els qui abandonen el Senyor desapa-reixeran.

29Llavors us faran vergonya les alzines que tant us complagueren, i us ruborit-zareu dels jardins que us encisaven.

30Sereu com l’alzina que ha perdut la fulla, com el jardí mancat d’aigua.

31L’home fort serà l’estopa, i la seva obra, l’espurna: tots dos cremaran junts i ningú no n’apagarà les flames.”