NOMBRES 23 - Bíblia Evangèlica Catalana

Balaam beneeix Israel

1Balaam digué a Balac: “Cons-trueix-me aquí set altars i prepara-m’hi set vedells i set moltons.”

2Balac va fer el que Balaam havia dit, i van oferir un vedell i un moltó a cada altar.

3Després Balaam digué a Balac: “Queda't al costat dels teus holocaustos, mentre jo vaig a veure si el Senyor ve a trobar-me, i el que ell em reveli t’ho faré saber.” I se n’anà a un turó pelat.

4El Senyor va sortir a l’encontre de Balaam, i aquest li digué: “He preparat set altars i he sacrificat un vedell i un moltó en cada altar.”

5El Senyor va posar un missatge a la boca de Balaam, i li digué: “Torna on és Balac i digues-li això.”

6Va tornar on ell era i el va trobar al costat del seu holocaust, acompanyat de tots els principals de Moab.

7Llavors Balaam va pronunciar el seu oracle, i digué:

“D’Aram m’ha fet venir Balac,

el rei de Moab, des de les munta-nyes d’orient,

i em diu: Vine, maleeix-me Jacob; vine, amenaça Israel!

8Com puc maleir el qui Déu no ha maleït?

Com puc amenaçar el qui el Senyor no ha amenaçat?

9Des del cim de les roques el veig,

des de dalt els turons el contemplo:

heus aquí un poble que viu a part,

que no s’assimila amb els altres pobles.

10Qui comptarà la pols de Jacob,

qui enumerarà la quarta part d’Israel?

Que acabi la meva vida com la mort dels justos,

i la meva fi sigui com la d’ell.”

11I Balac digué a Balaam: “Què m’has fet? T’he cridat per maleir els meus ene-mics i tu els omples de benediccions!”

12Respongué dient: “Que potser no haig de dir el que el Senyor em posa a la boca?”

13Llavors Balac li digué: “Vine ara amb mi en un altre lloc, des d’on el podràs veure. Només en veuràs un ex-trem, perquè tot no el podràs veure, però des d’allí maleeix-me’l.”

14I el dugué al camp del vigies, al cim del Pisgà. Allí hi va erigir set altars, i sobre cada altar hi sacrificà un vedell i un moltó.

15Llavors Balaam digué a Balac: “Posa’t aquí, al costat del teu holocaust, mentre jo vaig allí a l’encontre del Senyor.”

16Déu es revelà a Balaam i li posà un missatge a la boca, i li digué: “Torna on és Balac i digues-li això que t'he dit.”

17Va tornar on ell era i el va trobar al costat del seu holocaust, acompanyat dels principals de Moab. I Balac li preguntà: “Què ha dit el Senyor?”

Balaam continua beneint Israel

18Balaam va pronunciar el seu oracle, i digué:

“Alçat, Balac, i escolta, para l’orella, fill de Sipor.

19Déu no és humà, perquè enganyi,

ni fill d’home, perquè es desdigui.

És que ell diu i no fa?

Promet i no complirà?

20Mira, he rebut l’ordre de beneir;

ha donat benedicció i no puc can-viar-la.

21No ha vist culpa en Jacob,

ni ha trobat iniquitat en Israel.

El Senyor Etern, el seu Déu, és amb ell,

i enmig d’ell ressona l’aclamació com a rei.

22Déu el treu d’Egipte;

és per a ell com la potència d’un búfal.

23No hi ha maleficis contra Jacob,

ni sortilegis contra Israel.

Aviat es dirà de Jacob i d’Israel:

Això és el que Déu ha fet!

24Heus aquí un poble que s’aixeca com una lleona,

i con un lleó s’alçarà.

No s’ajaurà que no hagi devorat la presa

i hagi begut la sang de les seves víctimes.”

25Llavors Balac digué a Balaam: “Si no el pots maleir, almenys no el beneeixis!”

26Però Balaam respongué a Balac: “¿No et vaig advertir que tot el que el Senyor em digués jo ho faria?”

27Llavors Balac digué a Balaam: “Vine que et duré en un altre lloc. Potser plau-rà a Déu que me’l maleeixis des d’allí.”

28Balac dugué Balaam al cim del Peor, que mira de cara al desert.

29I Balaam digué a Balac: “Cons-trueix-me aquí set altars i prepara-m’hi set vedells i set moltons.”

30Balac va fer el que Balaam havia dit i va oferir un vedell i un moltó en cada altar.