1¿És veritat, eminents, que feu justícia,
que judiqueu rectament els homes?
2Conscientment perpetreu injustí-cies;
sobre el país pesa la violència de les vostres mans.
3Els malvats estan desviats des del si matern,
els mentiders estan extraviats abans de néixer;
4porten un verí semblant al de les serps,
són com un àspid sord que es tapa les orelles
5per no sentir la veu dels encanta-dors,
d’algun màgic expert en encanteris.
6Oh Déu, trenca’ls les dents a la boca,
esmicola’ls els ullals de lleó, Senyor.
7Que es dissipin com les aigües que s’escolen,
que les seves sagetes quedin es-puntades.
8Siguin com el llimac que s’arrossega,
com l’avortó de dona; que no vegin el sol.
9Abans que les vostres olles sentin la flama de l’argelaga,
tant verda com seca, que se l’em-porti l’huracà.
10S’alegrarà el just en veure el càstig;
xoparà els seus peus amb la sang del malvat,
11i tothom dirà: “Cert que hi ha premi per al just,
cert que hi ha un Déu que fa justícia a la terra.”
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.