OSEES 11 - Bíblia Evangèlica Catalana

Compassió de Déu pel seu poble obstinat

1“Quan Israel era un minyó, jo l’estimava,

i d’Egipte vaig cridar el meu fill.

2Però com més els cridava, més s’apartaven de mi:

feien sacrificis als Baals

i cremaven encens als ídols.

3Jo vaig ensenyar Efraïm a caminar,

el vaig portar als braços,

tot i així no reconegueren que jo els guaria.

4Amb lligams d’humanitat els atreia,

els enllaçava amb amor;

per a ells era com el qui li treu el jou de sobre el coll,

i m’acostava a ell per donar-li de menjar.

5No tornarà al país d’Egipte,

però l’assiri serà el seu sobirà,

perquè han refusat de convertir-se.

6L’espasa caurà sobre les seves ciutats,

esbotzarà els forrellats de les seves portes

i els consumirà, per les seves males intencions.

7Els del meu poble s’obstinen a apartar-se de mi,

i encara que els cridin perquè s’ai-xequin,

tots es neguen a alçar-se.

8Com puc abandonar-te, Efraïm?

Com puc desemparar-te, Israel?

¿És que puc tractar-te com Admà,

o deixar-te com Seboïm?

El cor es commou dintre meu,

i alhora s’enardeix la meva com-passió.

9No desfogaré la meva ira ardent,

no tornaré a destruir Efraïm;

perquè jo sóc Déu, i no pas un home,

sóc el Sant, que s’està enmig teu,

i no escometré la ciutat.

10Avançaran seguint el Senyor;

ell anirà rugint com un lleó;

braolarà, i els fills, tremolant,

acudiran des de l’occident.

11Vindran des de l’Egipte, astorats, com un ocell,

i del poble d’Assíria com una coloma,

i faré que tornin a habitar les seves cases, diu el Senyor.

12Efraïm m’ha envoltat de mentides,

i la casa d’Israel, d’enganys.

Judà segueix inconstant amb el seu Déu,

amb el Santíssim, que és fidel.