NOMBRES 35 - Bíblia Evangèlica Catalana

La part dels levites

1El Senyor va parlar a Moisès, a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó, i li digué:

2“Ordena als fills d’Israel que, de la porció d’heretat pròpia, cedeixin als le-vites poblacions on puguin habitar i també els terrenys de pastura que envol-ten aquelles poblacions, com a donació als levites.

3Les poblacions seran per a habitatge i els pasturatges seran per al bestiar, els seus ramats i tots els seus animals.

4Els pasturatges entorn de les poblacions que cedireu als levites s’estendran mil colzades, des del mur, tot al voltant.

5Amidareu al defora de la població: dues mil colzades pel costat d’orient, dues mil colzades pel costat de migdia, dues mil colzades pel costat de ponent, i dues mil colzades pel costat del nord, i la població quedarà al bell mig. Això constituirà els pasturatges de les po-blacions.

6De les poblacions que cedireu als le-vites, sis seran ciutats de refugi, que establireu perquè l’homicida s’hi pugui refugiar, i endemés els cedireu quaran-ta-dues poblacions més.

7El total de poblacions que heu de cedir als levites són quaranta-vuit poblacions, amb els seus pasturatges.

8Les poblacions que heu de cedir de les possessions dels fills d’Israel, les pren-dreu en major quantitat del més gran, i en menor quantitat del més petit; ca-dascú cedirà als levites una part proporcional de les poblacions que li hagin correspost com a herència.”

Les ciutats de refugi

9El Senyor va parlar a Moisès i li digué:

10“Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan haureu passat el Jordà cap a la terra de Canaan,

11us designareu poblacions que seran ciutats de refugi per a vosaltres, a fi que pugui refugiar-s’hi l’homicida que mati algú involuntàriament.

12Aquestes ciutats seran de refugi con-tra el venjador de sang, a fi que l’homi-cida no mori abans de comparèixer a judici davant la congregació.

13De les poblacions cedides, un total de sis us serviran de ciutats refugi.

14Tres de les ciutats les triareu de l’altra banda del Jordà, i les altres tres les triareu de la terra de Canaan; seran ciutats de refugi.

15Tant per als fills d’Israel com per al foraster o exiliat que visqui entre vosaltres, aquestes ciutats serviran de refugi perquè pugui refugiar-s'hi qualsevol persona que hagi mort algú sense voler.

16Però si l’ha ferit amb un instrument de ferro i li ha causat la mort, és un homicida; l’homicida haurà de morir irremissiblement.

17Si l’ha ferit d’un cop de pedra que pot ser mortal, i de resultes mor, és un homicida; haurà de morir irremissiblement.

18Si l’ha ferit amb un estri de fusta que pot ser mortal, i de resultes mor, és un homicida; haurà de morir irremissiblement.

19El mateix venjador de sang farà mo-rir l’homicida: allà on el trobi el matarà.

20Si per odi l’empeny o llença alguna cosa contra ell amb mala intenció, i li causa la mort,

21o si per rancúnia li dóna un cop de puny que li causa la mort, haurà de mo-rir irremissiblement; és un homicida. El venjador de sang, quan el trobi, el podrà matar.

22Però si és per accident, i no per enemistat, que l’ha colpejat o ha llençat damunt seu qualsevol objecte sense mala intenció,

23o sense veure’l ha deixat caure da-munt seu alguna pedra que pot ser mor-tal, i de resultes mor, sense tenir-li ene-mistat ni voler-li cap mal,

24llavors, la congregació jutjarà entre el qui ha causat la mort i el venjador de sang, segons les normes següents:

25la congregació salvarà l’homicida de la mà del venjador de sang i el farà tornar a la seva ciutat de refugi on s’ha-via exiliat, i hi viurà fins que el gran sacerdot ungit amb l’oli sagrat hagi mort.

26Però si es dóna el cas que l’homicida surt dels límits de la seva ciutat de re-fugi on s'ha exilat

27i el venjador de sang el troba fora dels límits de la seva ciutat de refugi i el mata, no li serà imputada la seva sang,

28perquè s’havia de quedar a la seva ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Només després de la mort del gran sacerdot podrà tornar a la terra de la seva propietat.

29Això serà una normativa legal per a vosaltres i totes les vostres generacions, a tot arreu on habitareu.

Sobre testimonis i rescats

30Tot aquell qui mati una persona se’l farà morir mitjançant la declaració de testimonis; però un sol testimoni no podrà declarar contra ningú per fer-lo morir.

31No acceptareu cap rescat per la vida de l’homicida culpable de mort, sinó que haurà de morir irremissiblement.

32Tampoc no acceptareu cap rescat per la vida del qui ha fugit a una ciutat de refugi, perquè torni a viure al seu país abans de la mort del gran sacerdot.

33No profanareu la terra on viviu, ja que la sang profana la terra, i no hi ha expiació per a la terra de la sang que s’hi ha vessat, si no és amb la sang del qui l’ha vessada.

34Per tant, no contaminareu la terra on habiteu, enmig de la qual jo habito, perquè jo, el Senyor, habito enmig dels fills d’Israel.”