1 CRÒNIQUES 13 - Bíblia Evangèlica Catalana

David decideix el trasllat de l’arca

1David, després de consultar els caps de milers i de centenars i tots els dirigents,

2digué al ple de l’assemblea d’Israel: “Si us sembla bé i el Senyor, el nostre Déu, ho aprova, fem una crida als nostres germans que han quedat en totes les regions d’Israel, junt amb els sacerdots i levites que habiten a les seves poblacions i vilatges, perquè es reuneixin amb nosaltres,

3i portem aquí l’arca del nostre Déu, ja que des del temps de Saül no ens n’hem ocupat.”

4El ple de l’assemblea va acceptar de fer-ho així, perquè la proposta era ben vista per tot el poble.

5Llavors, David va fer reunir tot Israel, des del torrent d’Egipte fins a l’entrada de Lebó-Hamat, a fi de traslladar l’arca de Déu des de Quiriat-Jearim.

6David va pujar amb tot Israel a Baalà, a Quiriat-Jearim, que és a Judà, a fi de traslladar des d’allí l’arca de Déu, sobre la qual s’invoca el nom del Senyor, que resideix entre els querubins.

7Van agafar l’arca de Déu de casa d’Abinadab i la van carregar en un carro nou; i Uzà i Ahió conduïen el carro.

8David i tota la gent d’Israel anaven dansant davant Déu amb totes les seves forces, cantant i tocant cítares, arpes, timbals, sistres i trompetes.

9Quan arribaven a l’era de Quidon, Uzà va acostar la mà per aguantar l’arca, perquè els bous la feien trontollar;

10però el Senyor es va indignar contra Uzà i el va ferir, perquè havia posat la mà damunt l’arca, i va morir allà mateix, davant Déu.

11A David li va saber tant de greu que el Senyor hagués fulminat Uzà que va anomenar aquell lloc Peres-Uzà, com es diu encara avui.

12Aquell dia David va agafar por del Senyor, i va pensar: “Com puc endur-me a casa l’arca de Déu?”

13I va renunciar a portar l’arca de Déu a casa seva, a la ciutat, i va fer que la portessin a casa d’Obed-Edom, de Gat.

14L’arca de Déu va estar amb la família d’Obed-Edom, a casa seva, durant tres mesos. I el Senyor va beneir Obed-Edom i tot el que tenia.