GÈNESI 35 - Bíblia Evangèlica Catalana

Déu beneeix Jacob a Betel

1Déu digué a Jacob: “Alça’t, puja a Betel i queda’t-hi. Edi-fica-hi un altar al Déu que se’t va apa-rèixer quan fugies de la presència del teu germà Esaú.”

2Jacob digué a la seva família i a tots els qui anaven amb ell: “Traieu els déus forasters que teniu en poder vostre, pu-rifiqueu-vos i canvieu-vos de roba,

3i ens alçarem i pujarem a Betel, i allí hi aixecaré un altar al Déu que m’ha respost en el dia de l’aflicció i que m’ha afavorit en el camí que he fet.”

4Ells van donar a Jacob tots els déus forasters que tenien i les arracades que duien a les orelles, i Jacob ho va en-terrar sota l’alzina que hi ha prop de Siquem.

5Així que van marxar un terror diví caigué damunt les poblacions de l’en-torn, i ningú no va perseguir la tribu de Jacob.

6Jacob va arribar a Luz, que es troba en territori cananeu (actualment Betel), amb tota la gent que l’acompanyava,

7i allí va construir un altar que va anomenar “El-Betel”, perquè Déu se li ha-via aparegut quan fugia de la presència del seu germà.

8Deborà, la dida de Rebeca, va morir i fou enterrada dessota de Betel, sota l’alzina, i ell l’anomenà “l’Alzina dels plors”.

9Déu s’aparegué altre cop a Jacob, a la tornada de Padan-Aram, i el va beneir.

10Déu li digué: “Tu et dius Jacob, però d’ara endavant ja no et diràs més Jacob, sinó que el teu nom serà Israel.” Així li va posar el nom d’Israel.

11A més, Déu li digué: “Jo sóc el Déu Omnipotent. Sigues fecund i multipli-ca’t. De tu naixerà una nació, un aplec de pobles; dels teus lloms en sortiran reis.

12La terra que he donat a Abraham i a Isaac te la dono a tu, i també la donaré a la nissaga que vindrà després de tu.”

13I Déu es va separar del seu costat en aquell lloc on li havia parlat.

14Jacob va alçar un pilar a l’indret on li havia parlat, un monument de pedra, i al damunt hi va fer una libació vessant-hi oli.

15Jacob va anomenar Betel el lloc aquell on Déu li havia parlat.

Naixement de Benjamí i mort de Raquel

16Van partir de Betel, i quan faltava encara una tirada de camí per a arribar a Efrata, Raquel va anar de part amb molta dificultat.

17Succeí que, en el moment més difícil del part, la llevadora li digué: “Anima’t, que tens un altre fill.”

18Ella, en els últims sospirs, abans de morir, l’anomenà Benoní; però el seu pare li va posar el nom de Benjamí.

19Raquel va morir i fou enterrada al camí d’Efrata (actualment Betlem).

20Jacob va alçar un pilar sobre la seva tomba: és el monument sepulcral de Ra-quel, que encara existeix avui.

21Israel va alçar el campament i va acampar més enllà de la torre d’Éder.

Els fills de Jacob

22Durant l’estada d’Israel en aquella contrada, succeí que Rubèn va anar a jeure amb Bilhà, la concubina del seu pare, i Israel ho va saber i es va enfadar molt.

Els fills de Jacob van ser dotze:

23Fills de Lia: Rubèn, el primogènit de Jacob; i Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló.

24Fills de Raquel: Josep i Benjamí.

25Fills de Bilhà, la serventa de Raquel: Dan i Neftalí.

26Fills de Zilpà, la serventa de Lia: Gad i Aser. Aquests són els fills de Jacob que li van néixer a Padan-Aram.

La mort d’Isaac

27Jacob va arribar a casa del seu pare Isaac, a Mambré, prop de Quiriat-Arbà, que ara es diu Hebron, on havien viscut Abraham i Isaac.

28Isaac visqué cent vuitanta anys.

29Isaac va morir ancià i ple de dies, i es va reunir amb el seu poble. Els seus fills Esaú i Jacob el van sepultar.