EZEQUIEL 9 - Bíblia Evangèlica Catalana

Visió del càstig de Jerusalem

1Després em va cridar a les orelles, amb una veu potent: “Ja arriben els qui han de castigar la ciutat, cadas-cun amb el seu instrument de destrucció a la mà!”

2Vaig veure sis homes que venien pel camí de la porta superior que dóna al nord, i cadascun duia el seu instrument de destrucció a la mà. Enmig d’ells hi havia un home vestit de lli amb una escrivania penjada a la cintura. Van en-trar i es van quedar drets al costat de l’altar de bronze.

3Llavors la glòria del Déu d’Israel es va elevar de sobre el querubí, on era, fins al llindar del temple, i va cridar l’home vestit de lli que duia l’escrivania penjada a la cintura,

4i el Senyor li va dir: “Passa per entre-mig de la ciutat, per dins de Jerusalem, i marca amb una creu el front de tots els homes que gemeguen i es dolen de tan-tes abominacions com es cometen dins d’ella.”

5Després es va dirigir als altres homes i vaig sentir que els deia: “Passeu per la ciutat, darrere d’ell, i colpegeu. Que el vostre ull no se’n compadeixi, no tingueu pietat.

6Mateu vells i joves, noies, infants i dones, no en deixeu cap; però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel meu santuari.” Van començar, doncs, pels ancians que eren davant del temple.

7I els digué: “Profaneu el temple i om-pliu els atris de cadàvers. Aneu!” Ells van sortir i començaren a matar per la ciutat.

8I succeí que, mentre ells feien un car-natge, jo em vaig quedar sol, vaig caure de cara a terra i, cridant, vaig dir: “Ai, Senyor, Déu sobirà! ¿És que vols exter-minar tot el romanent d’Israel, abocant tota la teva còlera ardent sobre Jerusalem?”

9Llavors ell em va contestar: “La ini-quitat de la casa d’Israel i de Judà és extremadament gran: el país és ple d’homicidis i la ciutat desborda de perversió. Ja que ells diuen: ‘El Senyor ha abandonat el país, el Senyor no veu res.’

10Doncs, per això, el meu ull no es compadirà ni tindré pietat: faré recaure el seu mal comportament damunt el seu propi cap”.

11En això que aquell home vestit de lli, que duia l’escrivania penjada a la cintura, ja era de tornada i va informar: “He fet tal com m’has ordenat.”