DEUTERONOMI 2 - Bíblia Evangèlica Catalana

Trànsit per Edom

1“Després vam canviar el rumb i ens vam dirigir cap al desert, camí del Mar Roig, tal com el Senyor m’ha-via ordenat. Durant molts dies vam estar donant voltes a la serralada de Seïr.

2Llavors el Senyor em digué:

3Ja fa prou temps que volteu per aques-ta serralada; canvieu de rumb cap al nord.

4I dóna aquestes ordres al poble: Ara passareu pel territori dels vostres parents, els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, i tindran por de vosaltres, però aneu amb molt de compte:

5no els ataqueu pas, perquè de la seva terra no us haig de donar ni la petjada d’un peu; la serralada de Seïr l’he do-nada en propietat a Esaú.

6Tot el que necessiteu per a menjar, els ho comprareu amb diners, i amb diners comprareu fins i tot l’aigua que beureu.

7Ja que el Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que has emprès, ha pro-tegit la teva marxa per aquest gran de-sert; fa quaranta anys que el Senyor, el teu Déu, és amb tu, i no t’ha mancat mai res.

Trànsit per Moab

8Així, doncs, vam passar pel costat dels nostres parents, els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, pel camí de l’Arabà, des d’Elat i d’Ession-Guèber, i canviant el rumb vam prosseguir camí del desert de Moab.

9I el Senyor em digué: No ataquis Moab, no l’incitis a combatre, perquè de la seva terra no us haig de donar cap possessió, perquè als descendents de Lot he concedit Ar com a propietat seva.

10(Antigament hi vivien els emites, un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els anaquites.

11Tant ells com els anaquites foren considerats gegants, però els moabites els anomenaven emites.

12També, a Seïr, hi vivien en temps antics els horites, però els descendents d’Esaú els en van expulsar, eliminant-los de davant seu, i al seu lloc s’hi van establir ells, igual com va fer Israel amb la terra de la seva possessió, que el Senyor els concedí.)

13Ara, doncs, alceu-vos i travesseu el torrent de Zèred. I vam passar el torrent de Zèred.

14El temps que vam estar caminant, des de Cadeix-Barnea fins que vam tra-vessar el torrent de Zèred, foren trenta-vuit anys, fins que tota aquella genera-ció de combatents va desaparèixer del campament, tal com el Senyor havia jurat.

15La mà del Senyor va pesar damunt d’ells per a eliminar-los d’enmig del campament, fins a la seva desaparició.

Trànsit per Amon

16Succeí que, quan van acabar de morir tots aquells homes de guerra d’entre el poble,

17el Senyor em va dir:

18Avui tu passaràs pels límits de Moab en direcció a Ar,

19i et trobaràs davant dels descendents d’Amon. No els ataquis ni els provoquis al combat, perquè de la terra dels des-cendents d’Amon no us haig de donar cap possessió, que l’he donada en pro-pietat als descendents de Lot.”

20També aquesta fou considerada una terra de gegants. Des d’antic, els rafaïtes l’habitaven, i els ammonites els anome-naven zamzummites.

21Era un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els anaquites, però el Senyor els va exterminar davant els ammonites, de manera que aquests els van expulsar i al seu lloc s’hi van establir ells,

22igual com va fer Déu a favor dels descendents d’Esaú que viuen a Seïr, quan va destruir els horites davant d’ells, per desposseir-los del país i es-tablir-s’hi ells al seu lloc, fins al dia d’avui.

23Com també als avites, que vivien en llogarets prop de Gaza; els caftorites, procedents de Caftor, els van destruir i al seu lloc s’hi van establir ells.

Victòria sobre el rei Sehon

24Alceu-vos, partiu i passeu el torrent d’Arnon. Mira: he posat a la teva mà l’amorreu Sehon, rei d’Heixbon, a ell i el seu país. Comença, doncs, la con-questa, declara-li la guerra.

25Des d’avui començaré a estendre el pànic i el terror a tu en tota l’extensió dels pobles que hi ha sota el cel. Quan sentiran parlar de tu, tremolaran i s’an-goixaran per la teva presència.

26Des del desert de Quedemot, vaig enviar missatgers a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquestes paraules de pau:

27Vull passar pel teu territori, aniré només pel camí ral, sense desviar-me ni a dreta ni a esquerra.

28Ven-me per diner els aliments perquè mengi, i l’aigua per a beure dóna-me-la per diner. Només vull passar a peu;

29igual com ho han fet amb mi els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, i els moabites, que viuen a Ar, fins que hagi travessat el Jordà cap a la terra que el Senyor, el nostre Déu, ens donarà.

30Però Sehon, el rei d’Heixbon, no va voler deixar-nos passar pels seus domi-nis; el Senyor, el teu Déu, li havia en-durit l’esperit i li havia tornat el cor inflexible, a fi de posar-lo a les teves mans, com ho està encara avui.

31I el Senyor em digué: Mira, he començat a posar a disposició teva Sehon i el seu país. Comença la conquesta per apoderar-te de la seva terra.

32Sehon ens va sortir a l’encontre, ell amb tota la seva gent, per presentar batalla a Jahas,

33però el Senyor, el nostre Déu, ens el va posar a les mans i el vam derrotar, amb els seus fills i tota la seva gent.

34En aquell fet, vam ocupar totes les seves ciutats, i en cada ciutat vam lliurar a l’extermini sagrat homes, dones i nens, sense deixar cap supervivent.

35Les úniques despulles que vam pren-dre van ser el bestiar i el botí de les poblacions que havíem conquerit.

36Des d’Aroer, situat sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat situada a la vall, fins a Galaad, no hi hagué cap ciu-tat prou fortificada davant nostre; totes elles ens les va lliurar el Senyor, el nostre Déu.

37Només no vas entrar als dominis dels descendents d’Ammon, a tota la riba del torrent de Jaboc, als pobles de la mun-tanya, ni a cap lloc d’aquells que el Senyor, el nostre Déu, havia prohibit.”